La ultradreta entra en escena

El PSOE va viure ahir una derrota històrica a Andalusia. Malgrat ser de nou el partit més votat, va perdre 14 diputats i, amb només 33, no podrà continuar governant perquè un possible acord amb Endavant Andalusia queda lluny dels 55 escons necessaris per a la majoria. En canvi, els que sí que sumen són els partits de dreta i ultradreta. Són el PP, que es manté com a segona força amb 26 diputats després de perdre’n sis; Ciutadans, que no aconsegueix desbancar-lo encara que passa de 9 a 21; i la gran novetat: els ultres de Vox, que aconsegueixen ni més ni menys que 12 escons. Tot apunta que PP i Cs no tindran objeccions a assolir un acord de govern amb el suport de Vox per desbancar els socialistes, amb la qual cosa aquest partit ultra no només irromp amb força a Andalusia, sinó que tindrà un paper protagonista. Per donar una idea de què és Vox, n’hi ha prou amb saber que proposa suspendre de forma immediata l’autonomia catalana, il·legalitzar els partits independentistes, desmantellar les autonomies, derogar la llei contra la violència de gènere i la de l’avortament i deportar tots els immigrants il·legals. Molts posaran ara el crit al cel, però és la conseqüència lògica del rumb que segueixen les principals forces polítiques. Casado i Rivera competeixen dia sí, dia també, per veure qui s’embolcalla millor amb la bandera espanyola, l’epítet més amable que dediquen als independentistes catalans és el de colpistes i desqualifiquen Sánchez per intentar arribar a acords amb ells.

Mentrestant, Sánchez demostra que el que avui diu que és negre demà pot ser blanc, Podem està més ocupat en les seues desventures internes que a articular un discurs nítid i els independentistes equiparen l’actual Estat amb la dictadura de Franco. Si la demagògia impera en la política, si l’adversari és l’enemic, si ser diferent o pensar diferent és un motiu de desconfiança, tot això amb un estat del benestar debilitat i quan molta gent viu pitjor que fa deu anys i tem que el futur sigui encara més negre, és evident que som en un terreny adobat per als ultres, que són els campions de la demagògia. I el pitjor és que aquest fenomen també està en auge en altres països europeus. Diuen que els pobles que no coneixen la seua història estan condemnats a repetir-la, la qual cosa resulta inquietant quan es compleix un segle de la revolució comunista a Rússia i la posterior aparició i expansió del feixisme.