Més enllà d'Andalusia

Poques vegades unes eleccions autonòmiques representen en la política estatal un terratrèmol tan devastador com les andaluses celebrades diumenge, que han acabat amb 36 anys d’hegemonia socialista en un feu que semblava intocable i que sobretot marquen la irrupció d’un partit ultradretà, que aconsegueix ni més ni menys que dotze escons i que pot participar en el futur govern d’Andalusia. S’esperava que Vox aconseguís representació, però la campanya que li han fet els seus propis competidors l’ha convertit en la desagradable sorpresa amb presència en totes les circumscripcions, a més d’haver aconseguit dretanitzar el missatge de la resta de partits i marcar l’agenda política no només a Andalusia, sinó també a Espanya. Dolent és que un partit xenòfob, antieuropeu, disposat a acabar amb les autonomies i que fins i tot nega les denúncies per violència de gènere pugui governar a Andalusia, però encara és pitjor que amb els resultats de diumenge pugui tenir possibilitats en el conjunt d’Espanya d’acord amb els vents regnants. De fet, les previsions del govern socialista d’un possible avenç electoral aprofitant el rebuf d’unes enquestes favorables i a remolc de l’esperat èxit de Susana Díaz han saltat pels aires en vista dels resultats i la seua possible translació a Espanya, però també sembla impossible aguantar la legislatura amb 84 diputats i els esforços redoblats de tota la dreta demanant l’avenç electoral.

Hi ha un escenari nou i Sánchez té un problema molt seriós perquè el PSOE ha obtingut els pitjors resultats de la seua història i davant té un PP, que ha baixat però menys del que es temia conservant el segon lloc; Ciutadans, crescut perquè ha aconseguit dotze escons més, i Vox, que continuarà amb la seua demagògia populista per continuar creixent. Ni té suports per governar perquè no pot comptar amb els independentistes, ni bones perspectives electorals. I des de Catalunya, cal ressaltar que els qui més han pujat són els que més mà dura demanaven contra l’independentisme, que han basat la seua campanya en la defensa de la unitat espanyola i en la retallada de l’autogovern. Pot ser que aquí a alguns ja els vagi bé el “com pitjor, millor” i que hagin arribat a la conclusió que és el mateix que governi Sánchez que Rivera o Casado, però encara hi ha diferències i el tema d’Andalusia no ajudarà a dialogar.