El nou model bancari

Més de la meitat dels 231 municipis de Lleida estan sense sucursal bancària i els seus veïns, per fer qualsevol gestió, han de desplaçar-se a una altra localitat més gran o fer-ho per internet. Fins fa pocs anys, la fortalesa de les entitats bancàries es vinculava a l’extensió de la seua xarxa de sucursals, presumien d’arribar fins als últims racons i de proximitat amb el client perquè tenien una sucursal i un empleat de la caixa o el banc a la plaça del seu poble o el seu barri. El model ha canviat radicalment i fa temps que totes les entitats bancàries sense excepció tanquen oficines i sucursals i, sobretot, redueix personal perquè l’objectiu ja no és captar passiu i tenir molts clients, sinó buscar la màxima rendibilitat. I de la mateixa forma que la reconversió bancària s’ha traduït en una dràstica reducció d’entitats amb caixes i bancs desaparegudes o absorbides per la crisi, també s’ha reduït la competència, perquè la xarxa d’oficines a la província ha passat de 540 a 349, gairebé la meitat, i és previsible que el procés continuï perquè fins a les ciutats es redueixen les sucursals i el personal d’atenció al públic. L’objectiu és que la relació amb la caixa o el banc es faci a través d’internet, o del caixer, si hi ha menys nivell d’informatització, i es vagi prescindint de l’empleat que solucionava els problemes o agilitzava els tràmits, de manera que les sucursals es converteixen en espais oberts, que en alguns casos ni tan sols no tenen caixer al recinte, per captar un tipus de clients diferents del model més tradicional i orientat a les inversions o la gestió del patrimoni, deixant els tràmits per al caixer o la xarxa. La transformació del negoci bancari sembla irreversible perquè totes les grans entitats anuncien tancaments d’oficines i reducció de personal i ho vinculen a una millora de la productivitat i la rendibilitat, però també dependrà de si el client s’adapta a aquest nou model o prefereix reclamar l’atenció i l’assessoria del seu empleat de confiança. Els canvis poden resultar especialment problemàtics a les zones rurals amb una població envellida i que, com recollia el gràfic que vam publicar ahir, estan sense oficines i sense possibilitats d’accedir a la xarxa informàtica i on el paper dels “agents autoritzats”, com antany el dels corresponsals, soluciona els problemes més urgents. És una altra forma de retorn al passat.