Atac a la llibertat de premsa

Un jutge de Palma de Mallorca, comptant amb l’aval de la fiscalia, va ordenar a la Policia Nacional la confiscació dels telèfons mòbils i els ordinadors de dos periodistes del Diario de Mallorca i de l’agència Europa Press per investigar les possibles filtracions que havien publicat sobre un suposat cas de corrupció de l’empresari de lleure nocturn Bartolomé Cusach, conegut com “el rei de la nit de Mallorca”. L’actuació judicial ha provocat les crítiques de juristes i polítics i la indignació del col·lectiu de periodistes, pel que entenem que és una vulneració del secret professional dels informadors, que està consagrat a l’article 20 de la Constitució, que diu que “la llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici de les seues llibertats”.

Encara que la llei que ha de regular aquests conceptes no s’ha desplegat en 40 anys, la protecció del secret professional i la llibertat d’informació té un amplíssim suport en la jurisprudència espanyola i europea, a més del mandat dels codis ètics de la professió periodística, que consagren un principi bàsic: sense protecció de les fonts, no hi ha llibertat de premsa. No és únicament un dret, sinó una obligació dels periodistes, preservar el secret de les fonts i els elements que puguin revelar-les com a garantia del dret dels ciutadans a ser informats lliurement i, segons doctrina del TC, el contrari seria introduir una limitació no prevista constitucionalment al dret a difondre informació veraç. Però és que, a més, els dos periodistes a qui han confiscat instruments de treball ni estan imputats ni han declarat davant del jutge i és molt pobra l’excusa del fiscal dient que no es tracta de buscar la font dels periodistes, sinó de fer comprovacions de dades que són investigades, perquè cap investigació pot fer-se vulnerant drets. I en aquest cas no s’ha respectat el dret al secret professional, però també ha pogut vulnerar-se la inviolabilitat de les comunicacions dels periodistes que podien tenir als seus mòbils o els seus ordinadors dades privades o que poden afectar altres persones. I sorprèn la postura del CGPJ, que primer admet que sense protecció a la premsa no és possible una societat democràtica, però després s’inhibeix en la qüestió dient que no té competències sobre decisions jurisdiccionals dels jutges.