De la invitació a la provocació

La primera trobada entre els presidents del Govern espanyol, Sánchez, i el de la Generalitat, Torra, es va saldar amb un passeig pels jardins de la Moncloa, l’intercanvi de regals amb ratafia i un llibre sobre Aran, i el compromís de tornar a trobar-se a Barcelona. Després va arribar un ultimàtum de Torra durant el debat de política general del mes d’octubre, seguit d’una carta d’invitació el 3 d’octubre en la qual proposava de reunir-se a Barcelona per abordar el conflicte sense cap tipus d’ultimàtum i l’anunci des de Moncloa que se celebraria un Consell de Ministres a Barcelona abans de final d’any i, posteriorment, encara hi va haver una carta, el 20 de novembre, del director de l’oficina del president de la Generalitat al seu homòleg a la Moncloa, on proposava una reunió del govern amb els consellers després del Consell de Ministres. Però, després, l’evolució del conflicte, el tancament del sumari i la vaga de fam de quatre dels polítics presos, juntament amb la pressió dels sectors més radicals de l’independentisme, han provocat que la reunió del Govern espanyol a Barcelona es vegi com una provocació i, en conseqüència, s’han convocat mobilitzacions que han oscil·lat des d’una possible “aturada de país” fins a concentracions dels CDR davant de la Llotja, on se celebrarà el consell, passant per mobilitzacions per tallar autovies o línies ferroviàries.

Des de la Generalitat es van avalar primer aquestes protestes i després es va moderar la reacció assegurant que garantirien la seguretat de la reunió, obrint la porta que hi hagués trobades entre Sánchez i Torra acompanyats o no per alguns ministres i consellers. El problema és que cap dels dos té una posició ferma perquè Sánchez ha de fer front a l’oposició de les dretes i dels seus propis barons que culpen la seua tebiesa amb Catalunya del desastre andalús, mentre que Torra fa equilibris entre el seu suport als CDR i la pressió dels més radicals que no distingeixen entre Sánchez i Casado o Rivera i la possibilitat d’aconseguir avantatges per a Catalunya que defensen alguns consellers. En el fons, està la valoració que mereix una reunió del Consell de Ministres a Barcelona, que per a Sánchez és una mostra de concòrdia i per als independentistes, un gest provocador que no s’ha de permetre, però sembla evident que en un Estat de dret el Consell de Ministres pot i ha de reunir-se on ho consideri convenient.