Tots som Laura

Bernardo Montoya, l’home d’uns 50 anys veí d’El Campillo (Huelva) detingut dimarts per la seua presumpta implicació amb la mort de la jove de Zamora de 26 anys Laura Luelmo, va confessar ahir ser l’autor del crim. Al marge de consideracions judicials que amb més o menys oportunisme van utilitzar ahir representants dels partits polítics al Congrés dels Diputats, el que està clar és que les dones pateixen encara avui una marginació generalitzada en molts aspectes de la seua vida i que van des de l’aspecte físic fins al simple fet de no poder anar soles de nit pel carrer. Laura Luelmo va sortir a córrer dimecres passat, 12 de desembre, pels afores d’El Campillo (Huelva). Vivia al poble tot just feia vuit dies, on havia arribat per cobrir una baixa a l’institut de Nerva. Era la seua primera feina i encara s’estava adaptant a la vida lluny de la seua Zamora natal.

Al cap de quatre dies, després d’una intensa recerca, es va trobar el cos sense vida i amb signes de violència i, segons apunten fonts del cas, seminua. Com si es tractés d’una broma cruel del destí, el seu últim tuit (una xarxa social que amb prou feines utilitzava) es va convertir el mateix dilluns en un poderós emblema: el 8-M va penjar una il·lustració relativa al Dia de la Dona Treballadora. Però, a més, els internautes també es van adonar de com de significatiu va ser un retuit que havia fet temps enrere: “T’ensenyen a no anar sola per llocs foscos en comptes d’ensenyar els monstres a no ser-ho.” Així de cruel, revelador i premonitori va resultar ser el missatge d’aquesta jove, la vida de la qual va acabar en mans d’un monstre sense més raó que la de ser dona i sortir a córrer sola. Farà bé la classe política, en lloc d’obrir debats estèrils sobre la presó revisable i anunciar mesures de control dels convictes per permisos o amb tercer grau, d’anar al fons del problema i començar a forjar una societat igualitària des de la més tendra infantesa.

Els llibres de text, les sèries de televisió, la promoció d’estudis o treballs i sobretot i per davant de tot l’educació en tots els seus àmbits i sectors són l’arrel d’aquest terrorisme contra les dones que s’ha d’afrontar d’una vegada seriosament. De res serveixen les condemnes, minuts de silenci i manifestacions si tots i cada un dels estrats de la nostra societat no fan una catarsi col·lectiva per eliminar d’una vegada la por obligada de les dones a sortir soles a córrer o tornar a casa passejant de nit.