Extrema dreta

Les eleccions andaluses van registrar dos novetats que poden tenir translació al mapa estatal: d’una banda, es posava fi a 36 anys d’hegemonia socialista en una comunitat que havia estat el seu graner de vots i en la qual s’havien succeït els dirigents del PSOE sense que els escatxiguessin els casos de corrupció denunciats i, en algun cas, jutjats. I, d’altra banda, van marcar la irrupció de l’extrema dreta en una cambra legislativa amb els dotze diputats que va aconseguir Vox després d’una campanya en la qual li van fer el joc els seus competidors per l’espai polític. Fins ara s’havien registrat vots de càstig que es traduïen en escons aïllats per a grups populistes com els casos de Ruiz Mateos a les europees o Jesús Gil a les municipals, però des de l’escó de Blas Piñar de Fuerza Nueva en temps de la Transició no s’havia vist l’extrema dreta en una cambra, i molt menys a la Mesa d’un Parlament. Però és que, a més, Vox és decisiu perquè pugui aconseguir la investidura el candidat del PP, Juan Manuel Moreno, amb el suport de Ciutadans i, a més, exigeix negociar el programa de govern, encara que ja ha rebutjat la possibilitat d’ocupar alguna conselleria. Primer ens preguntem com és possible que ni més ni menys que 400.000 andalusos hagin votat un partit xenòfob, homòfob, contrari a les autonomies, masclista, que nega la veracitat de les denúncies per maltractament a les dones, disposat a expulsar immigrants i que defensa el franquisme, pensant que pot solucionar els seus problemes. I ara cal plantejar-se si és legítim que partits democràtics i constitucionalistes poden basar-se en l’extrema dreta per accedir al Govern. Al PP no tenen més problemes perquè el seu líder, Pablo Casado, ja va declarar que comparteix moltes coses de l’ideari de Vox i estan disposats a qualsevol pacte per desallotjar Susana Díaz, però a Ciutadans hi ha més debat perquè el seu candidat a l’alcaldia a Barcelona, Manuel Valls, ja ha dit que seria un error, una incongruència moral i una contradicció amb els seus ideals europeus, encara que el seu dirigent nacional, Albert Rivera, intenta fer equilibris acceptant els vots de Vox però negant qualsevol acord i culpant de tot el PSOE. Allà ells, però han de ser conscients que qui pacti amb l’extrema dreta queda homologada amb ella i tots hem de vigilar perquè l’amenaça no s’estengui.