Les tendències del CIS

L’últim baròmetre del CIS publicat aquest divendres indica que el PSOE tornaria a guanyar les eleccions, encara que amb tendència a la baixa, després de deixar-se en un mes un 2,3% i passar del 31,2% al 28,9%. El PP es manté invariable en el 19,1%, que ja va aconseguir al novembre, mentre que Ciutadans perd tres dècimes al passar del 18,2% al 17,9% al desembre. El que més descendeix en aquesta estimació de vot és Units Podem, que baixa un 3,1% (del 18% al 14,9%). D’aquest sondeig oficial –el primer després de les eleccions andaluses que es van celebrar el dia 2 del mes passat i que van suposar l’entrada d’un nou actor a l’arena política, l’extrema dreta de Vox–, destaca que aquesta formació millora els resultats reflectits pel CIS de fa un mes i obtindria el 3,7% dels vots de tot l’Estat, però no és l’única formació que puja, ja que també ho fan partits minoritaris a la cambra espanyola com PDeCAT, Bildu i PNB. ERC aconseguiria el 4,7%, només una dècima menys que el mes anterior (4,8%). En Comú Podem aconseguiria el 2,7% (2,8%) i el PDeCAT recuperaria 6 dècimes i obtindria l’1,4%. Treure conclusions del CIS és arriscat, perquè els seus vaticinis serveixen poc més que per marcar tendències, tot i que sí que resulta evident que els ultraconservadors guanyen terreny i més en guanyaran si PP i Cs donen ales a les seues propostes retrògrades. Espanya té al davant diversos reptes i de com els resolgui dependrà bona part del seu futur immediat i, de moment, no és bon senyal que dos dels partits importants del panorama polític, els populars i els seguidors d’Albert Rivera, estiguin disposats a retrocedir dècades per tal d’aconseguir el poder a Andalusia. La responsabilitat de la classe política democràtica va més enllà de fer carreteres, regadius o col·legis, ja que també és a les seues mans conservar i millorar les conquestes de llibertats i progrés que han heretat dels seus predecessors. Tot allò que no vagi en aquesta línia de salvaguardar els drets fonamentals de les persones és un pas enrere i una invitació al populisme demagògic que tant mal està fent a molts països europeus, als mateixos EUA amb el lideratge de Donald Trump, i, per descomptat, al Brasil de Bolsonaro. La rivalitat i les lícites aspiracions de conquerir el poder no impliquen que valgui tot. El fi no justifica mai els mitjans ignominiosos per aconseguir-lo.