Sense vols per boira, a ple sol

Lluny queden les previsions de mitjans de la dècada passada que plantejaven com a objectiu uns 400.000 passatgers al complir-se deu anys de l’aeroport de Lleida-Alguaire, a més de portar a terme transport de mercaderies, atès el potencial agroalimentari de les comarques de Ponent. Més lluny encara la possibilitat de crear polígons industrials al voltant d’aquesta instal·lació, ja que anys després d’adquirir els terrenys, la major part segueixen sent finques agrícoles. La realitat de l’aviació comercial de Lleida ha quedat reduïda als vols a Mallorca i els esquiadors que es mantenen fidels a les pistes i compres andorranes i que ara també s’intenten atreure a Baqueira. Sempre, les previsions de creixement acostumen a quedar-se per sota dels estudis de mercat, fets a mida de l’administració que l’encarrega, va passar amb l’AVE i amb estudis d’atracció comercial de Lleida. Però una cosa és quedar-se lluny de les exagerades previsions i una altra de molt diferent que la Generalitat, coneixedora de la boira habitual que hi ha a Lleida des de temps immemorials, no prevegi un sistema competitiu per a les instal·lacions de Ponent. No és positiu que la gran majoria de vols es desviïn a Reus perquè arribarà el dia en què, si continua així, les companyies i turoperadors ja no tindran en compte Lleida com a parada per desviar esquiadors al Pirineu.

També és cert que no tota la culpa és de l’administració catalana, perquè precisament són els turoperadors els que es posen la bena abans de la ferida i ahir van desviar el vol mentre feia un sol radiant a les instal·lacions del Segrià. Sigui com sigui, la casa està sense escombrar i per una inversió que no arriba a la meitat del que costa un intercanviador del metro de Barcelona, Ponent pot perdre moltes oportunitats de sinergies comercials i turístiques. És imprescindible doncs que, a més de potenciar els usos industrials i d’escoles de vols, de garatges d’avions o les mil i una possibilitats que ofereix l’aeroport, no es renunciï sota cap concepte als vols regulars comercials, tant com a alternativa per descongestionar el Prat com per a la promoció de l’esquí i els paratges naturals de Lleida i de tot el Pirineu, sigui l’andorrà o l’aragonès i a quatre passes de la costa de Tarragona. Lleida té una situació orogràfica ideal, a mig camí del mar, la muntanya i Barcelona i Saragossa. No s’ha de desaprofitar.