A mig camí de l'infinit

El vers del poema de Magí Morera El campanar de Lleida s’ha convertit en eslògan de la campanya perquè la Seu Vella sigui reconeguda per la Unesco com a patrimoni de la humanitat en la categoria de conjunt monumental i és un bon resum de com està el procés. Estem a meitat del camí cap a l’objectiu després de l’elaboració del dossier, de la justificació de la candidatura, de les explicacions de com la Seu i el seu Turó són la gènesi i també la síntesi de dos mil anys d’història de la ciutat i ara falta que els nostres representants traslladin els valors i els sentiments que inspira la Seu a les diferents institucions que han d’avalar primer i reconèixer després la candidatura. El primer pas es fa dilluns amb l’entrega del dossier a la consellera de Cultura, el 6 de febrer es presenta la candidatura a Madrid per recollir el suport de diplomàtics i experts en patrimoni i, a la primavera, serà l’Estat espanyol qui hagi de triar els projectes que presenta davant de la Unesco, de manera que el 2020 es podria presentar la candidatura a París i optar a la declaració oficial el 2021. És un procés complex en el qual pesen interessos polítics i també equilibris territorials a l’hora de reconèixer nous monuments, amb l’handicap que a Espanya ja n’hi ha molts de catalogats, però en el qual és fonamental la qualitat del dossier elaborat i sobretot els valors del monument a reconèixer, una cosa inqüestionable en el cas de la Seu Vella especialment per als lleidatans, però que hauran de validar els responsables de la Unesco.

I per això és imprescindible que es mantingui la unitat institucional que acompanya fins ara el projecte, que es reforcin les inversions tant en la restauració del monument com en el conjunt que l’envolta en la línia del pla director per restaurar les muralles i, sobretot, que es multipliqui la promoció de la Seu Vella i el suport de la societat civil lleidatana perquè es visualitzi que el reconeixement mundial de la Seu no és una petició dels polítics, sinó una aspiració de la ciutadania. Per als lleidatans, la Seu és l’essència i la història de la ciutat, però cal ampliar aquest sentiment i que el monument sigui una mica més que l’skyline que es veu des de l’autopista. Que sigui cuidat i visitat i, com a colofó, que sigui oficialment reconegut com un dels conjunts més bells construïts per l’home.