El poder d'atracció del patrimoni

Les comarques de Lleida compten amb un patrimoni paisatgístic, cultural i històric inqüestionables i suposen uns pols d’atracció turístics que contribueixen en gran manera a l’economia de la zona. Aquesta mateixa setmana donàvem compte que dos d’aquests elements, el Romànic de la Vall de Boí i la Seu Vella de Lleida, van rebre més de cent mil visitants cada un l’any passat. En el primer dels casos, el de l’Alta Ribagorça, en va sumar 132.000, encara que això significa un descens d’un 10 per cent amb relació als dos exercicis anteriors, que van ser de rècord. L’alcalde del municipi, Joan Perelada, va considerar que potser s’havia tocat sostre però que feia falta buscar nous revulsius com va ser en el seu dia la incorporació del màping a Sant Climent de Taüll el 2013, que va suposar un reclam per potenciar la zona ja “beneïda” per la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco l’any 2000. Així, va avançar que ja treballen en un nou al·licient similar al de Sant Climent, amb una remodelació del projecte expositiu de Sant Joan de Boí que ha de veure la llum en els propers mesos i en què ja treballen la conselleria de Cultura, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Centre del Romànic.

Pel que fa a la Seu Vella, l’antiga catedral de Lleida va rebre 100.006 visitants l’any passat, i va arribar així a les sis xifres per primera vegada des del 2003. En aquest cas, els revulsius per mantenir i augmentar el seu gran poder d’atracció van estretament lligats a la campanya posada en marxa per la Paeria per aconseguir també la declaració de Patrimoni de la Humanitat, iniciativa que ja vam analitzar en aquesta secció la setmana passada. I per aconseguir aquest gran objectiu, seria més que desitjable que comencessin ja les obres encara pendents al monument i que, per diferents raons, s’han anat ajornant. Així, els projectes per reformar les cobertes del claustre, la Porta dels Apòstols i el templet de la part superior del campanar haurien de tenir un calendari confirmat amb l’objectiu que els treballs estiguin a punt, o almenys molt avançats, el 2021, any en què si tot el procés de declaració avança sense condicions es podria celebrar la consecució del reconeixement de la Unesco.