Incentius a la ruralitat

Mentre que per a alguns poder viure a les comarques pirinenques és un privilegi per la qualitat de vida i el contacte amb la naturalesa, per a altres professionals representa una rèmora amb més inconvenients que avantatges i les destinacions a aquelles comarques s’interpreten com una cosa temporal a l’espera d’un lloc a les zones urbanes, on hi ha més possibilitats de promoció, de conciliació familiar i més facilitats per a l’educació dels fills. El problema es dóna a molts sectors, però s’aguditza especialment en el cas de metges especialistes dels hospitals del Pirineu i s’arrossega des de fa anys, perquè la consellera Marina Geli ja va plantejar possibles incentius que de moment encara no s’han concretat. Als hospitals de la Seu, Tremp i Vielha hi havia més especialistes fa deu anys que ara, com admet el director dels dos primers centres ressaltant que s’ha incrementat la demanda als centres de Barcelona que resulten més atractius per als especialistes. El resultat és que als hospitals de muntanya falten uròlegs, reumatòlegs, otorinolaringòlegs, dermatòlegs, neuròlegs i traumatòlegs i el síndic d’Aran afegeix un factor d’incertesa perquè d’aquí a uns anys es jubilaran metges establerts a la Val i el relleu serà complicat. Per pal·liar aquesta escassetat, s’han firmat convenis amb altres hospitals de Lleida i Barcelona perquè especialistes del pla també atenguin als centres de muntanya, però és insuficient perquè s’hauria de doblar els dies de visita i l’objectiu seria disposar d’especialistes propis.

Els mateixos hospitals plantegen que s’ofereixin incentius per atreure els metges especialistes que haurien d’incloure des d’una compensació de ruralitat, com ja tenen els metges d’assistència primària d’algunes comarques catalanes, fins a garanties reals de promoció professional perquè una destinació en aquests centres no sigui un handicap, passant per l’extensió d’aquests convenis amb altres hospitals per poder simultaniejar estades que ajudarien a millorar la seua qualificació i fins i tot a investigar i compartir avenços. I també seria positiva la col·laboració de les institucions de muntanya per facilitar des de l’allotjament fins a la integració social dels que hi vagin a treballar, perquè a més dels econòmics hi ha altres incentius que poden convertir el treball al Pirineu en la destinació somiada i no en una estada temporal.