L'oli, camí de l'excel·lència

La 56 edició de la Fira de l’Oli de les Garrigues va arrancar ahir a les Borges amb 91 expositors i una seixantena de paradistes amb el repte de superar l’impacte de negoci de l’edició passada, situat en 1,7 milions d’euros i 69.000 litres venuts. El president de la DO, Enric Dalmau, assegura que els milions de quilos de producció són inferiors als de l’any passat, encara que estan molt contents de la qualitat i, es pressuposa, el preu. Al marge de consideracions pròpies del moment que travessem, amb el perill del Brexit que pot posar en risc la important exportació a les illes britàniques, val a destacar per sobre de tot el creixement que ha experimentat, tant en qualitat com en quantitat i en repercussió en l’economia i l’ocupació de la comarca, l’or verd de les Garrigues. I aquesta transcendència al mercat i en les millores per als productors i cooperatives ha estat sempre vinculada al certamen de l’oli de les Borges. Lleida, amb la fira agrària, i Mollerussa, amb la de maquinària agrícola, han ocupat sempre els primers llocs de les mostres que a Ponent s’han anat celebrant des de temps immemorials. Però el certamen d’oli ha anat guanyant en presència i importància any rere any, quilo rere quilo, productor rere productor, fins a situar-se als llocs top de l’aparador agrari exportable a tot el món. Tanta significació ha assolit l’oli que no hi ha anuari econòmic que es preï i que analitzi el sector primari de Lleida que no situï aquest producte com a líder del creixement, sobretot en el període després de la crisi que va comportar l’estancament de la construcció i la moderació dels serveis. Així, per posar només un exemple, dels creixements negatius de fa un parell de dècades, on sempre ocupava les Garrigues un lloc destacat per l’envelliment de la població i la falta d’indústries, hem passat que, l’any 2017, aquesta comarca liderava la taxa de creixement, sobretot en exportacions, amb un 9,7%, segons el resum anual del BBVA. És evident que queden molts reptes per endavant, entre els quals la millora de la comercialització ocupa el primer lloc ja que encara es ven oli en bótes, però el full de ruta de l’excel·lència està assenyalat i definit i quan el camí està a mig fer és molt més fàcil veure la meta i fer l’esforç personal i col·lectiu necessari per arribar-hi. Bona fira a tothom.