El PP assumeix les receptes de Vox

El líder del PP, Pablo Casado, ha donat múltiples mostres des del primer dia que es va posar al capdavant del partit fa sis mesos que la seua línia política es basa en l’aznarisme pur i dur. Més ben dit: en les polítiques que va desplegar Aznar durant el seu segon mandat amb majoria absoluta en contraposició amb el primer, quan deia que parlava català en la intimitat i era capaç de referir-se a ETA, responsable de centenars d’assassinats, com “el moviment basc d’alliberament” mentre el Govern negociava amb aquesta banda terrorista. Així ho acreditaven tant les seues declaracions públiques com la seua facilitat d’arribar a un pacte amb els ultres de Vox a Andalusia. Però ahir, en el tancament de la convenció del PP, Casado encara va anar més enllà, potser per deixar clar als militants i simpatitzants de Vox que ell els ofereix tot el que propugnen. Com era d’esperar, un dels eixos del seu discurs va ser el conflicte de Catalunya, i la veritat és que el seu missatge constata que l’única alternativa que ofereix és el pal i puntal per imposar el centralisme més ultramuntà. Després de començar citant Vargas Llosa per afirmar que “la pesta del nacionalisme” ha laminat la convivència i la legalitat a Catalunya, va anunciar que si governa aplicarà immediatament l’article 155 de la Constitució “per deposar el govern, nomenar-ne un de nou, i recuperar el control de l’educació, la seguretat, la hisenda, els mitjans públics i les presons”, que endurirà el Codi Penal per imposar una segona pena per l’organització de l’1-O, prohibirà els indults als condemnats per rebel·lió o sedició i modificarà la llei de partits perquè tots els que siguin independentistes no rebin finançament. Per rematar-ho, va assegurar que “posarem ordre a Catalunya, i alliberarem tota una societat segrestada per una banda de fanàtics racistes i supremacistes, amb la impunitat de tenir el Govern d’Espanya a les seues mans”. No ens cansarem de repetir que el conflicte de Catalunya té un origen polític i que la solució passa pel diàleg. En canvi, Casado aposta simplement per laminar els partits i entitats independentistes, oblidant que com a mínim tenen dos milions de ciutadans al darrere. Què farà? Omplir les presons d’independentistes? Seguint l’inici de la seua línia argumental, caldria preguntar-li si la pesta del nacionalisme espanyol és millor que la del català.