Drets i deures

Al juliol ja hi va haver una gran vaga de taxistes per protestar per la falta de regulació dels vehicles de lloguer amb conductor, els VTC, perquè exigien que es limités el nombre de llicències d’Uber i Cabify a una per cada trenta taxis i es va arribar a un principi d’acord per respectar aquest límit en la reglamentació, que havien de desenvolupar les comunitats autònomes. Però ha sorgit un nou escull al conèixer-se els projectes de la Generalitat i de Madrid, amb el rebuig frontal del termini de precontractació dels VTC fixat en 15 minuts mentre que els taxistes reclamen entre 12 i 24 hores, que ha desencadenat una nova vaga indefinida, més contundent que l’anterior perquè Barcelona ha quedat bloquejada, no hi ha regulació de serveis mínims i ja ha tingut brots violents contra alguns VTC i algun periodista i perquè ja es consideren mesures tan radicals com el bloqueig de la Jonquera. No s’han fet els deures i no s’ha negociat una regulació que garanteixi els drets dels taxistes i els ciutadans, i encara ahir s’intercanviaven retrets entre Generalitat i ajuntament de Barcelona per discrepàncies sobre el temps de precontractació i qui ha de regular el sector.

Els taxistes tenen dret a defensar els seus drets, a defensar-se de les multinacionals i a exigir una regulació que garanteixi el seu futur després d’haver hagut de pagar a preu d’or les llicències, però no tenen dret a paralitzar un país, a deixar sense atenció persones que necessiten un transport públic, a recórrer a la violència per exigir el compliment dels seus drets i, en una paraula, a oblidar que són un servei públic. I per molt indignats que estiguin no poden sembrar d’amenaces la seua protesta amb un to que en alguns casos s’atansa a la fatxenderia, amb puntades de peu i sabotatges als VTC, ni enfrontar-se als Mossos i a la Policia quan pretenen accedir al Parlament o al Port de Barcelona, ni atacar l’economia del país paralitzant carrers i carreteres quan se celebrin esdeveniments tan transcendentals com Fitur o el Mobile World Congress, del qual també depenen moltes famílies i l’evolució del país.

És evident que falta una regulació sobre l’arribada dels VTC, que és inevitable per molt que protestin els taxistes, però sí que cal arribar a un consens, sense amenaces i sense crispacions, perquè les dos parts puguin conviure i treballar pel seu futur.