El motor del turisme

Les institucions lleidatanes, Paeria i Diputació, han presentat al gran aparador mundial del turisme, que és Fitur, els atractius que ofereixen per aconseguir incrementar el nombre de visitants i reforçar l’aportació del turisme a l’economia provincial. Les dades presentades confirmen una gradual millora respecte a exercicis anteriors, i així en el conjunt de les comarques s’ha incrementat el nombre de turistes fins a arribar als tres milions de pernoctacions i 1.200.000 visitants, cosa que representa un increment del 3,2 per cent i del 4,6 respectivament respecte a les xifres registrades el 2017, que van ser les millors dels últims anys amb un increment constant des del 2014. També en el cas de Lleida ciutat s’han millorat les dades amb 34.806 pernoctacions més i un notable flux de visitants amb l’AVE, amb mig milió de passatgers per la ciutat en els últims deu anys.

Anem millorant i, de fet, el turisme s’ha convertit en un dels motors de l’economia de Lleida, amb una aportació mitjana al Producte Interior Brut entorn del 15 per cent, que en algunes comarques de muntanya es multiplica fins a convertir-se en el sector hegemònic, i és molt significatiu que les comarques que millor s’han recuperat de la crisi, i que segons tots els anuaris, més índexs de creixement presenten, són les que més depenen del turisme, que com succeeix amb Aran és la que té la renda per càpita més alta. Les recomanacions són apostar pel turisme amb la prevenció d’evitar el monocultiu i la dependència absoluta d’aquest sector, i és evident que els atractius de l’oferta, com s’ha posat de manifest a Fitur, són extraordinaris, des de la bellesa natural del Pirineu fins a l’al·licient del romànic i els patrimonis de la humanitat, passant per la reserva Starlight, la Seu Vella, la construcció en pedra seca o l’encant dels paisatges del Montsec.

Sobra oferta, però malgrat els esforços dels patronats de Turisme els nostres atractius encara no són coneguts pel turisme interior i l’internacional, que es queden amb l’al·licient de sol i platja, que quantitativament atreuen el gruix de la demanda. Aquí hem d’apostar per un turisme menys massificat i de més qualitat, que valori el patrimoni cultural i artístic i que també generi més valor afegit i, paral·lelament, per desestacionalitzar-lo i ampliar l’oferta a comarques amb menys tradició.