Consens amb el Morera

Va ser un acte protocol·lari comparable a la col·locació d’una primera pedra, que en aquest cas no va fer falta perquè l’edifici ja està construït i ahir es volia celebrar l’inici de les obres, però que revesteix una gran importància simbòlica perquè per fi, el Museu Morera, a partir d’ara el Museu d’Art de Lleida, ja té una seu definitiva i la té gràcies a la col·laboració de les institucions implicades, des del Govern central fins a la Generalitat, passant per la Paeria i la Diputació. És important des del punt de vista cultural perquè se soluciona la itinerància i la provisionalitat en què ha viscut el Morera en els seus més de cent anys d’història, en els quals ha passat pel mercat de Sant Lluís, on ara hi ha l’estació d’autobusos; per l’antic hospital de Santa Maria, que ara és la seu de l’IEI; pel convent del Roser, que ara acull el parador de Turisme, fins a arribar a la seua actual ubicació al vell Casino. Malgrat les 4.500 obres que hi ha, la pinacoteca més representativa de la ciutat no tenia una seu pròpia que li permetés exposar les obres i desenvolupar un projecte museístic que convertís el Morera en el que a partir d’ara vol ser el Museu d’Art de Lleida.

El pas que es va fer ahir també és important des d’un punt de vista ciutadà perquè representa recuperar i potenciar un edifici històric, la vella Audiència Provincial, i convertir-lo en un focus cultural que ha de contribuir a desenvolupar i donar vida a un eix tan bàsic per a la ciutat i amb tantes oportunitats de desenvolupament com la rambla Ferran, fins ara reduïda a zona d’oficines que s’esllanguia a les tardes i que amb aquest nou atractiu cultural pot guanyar activitat i dinamisme. I també és important l’acte d’ahir des d’un punt de vista polític perquè no és fàcil que coincideixin en aquests moments polítics en un mateix projecte un ministre i una consellera, i que malgrat les evidents diferències polítiques i l’inevitable intercanvi de pulles, coincideixin a donar suport a un projecte cultural de ciutat i que el financin conjuntament. La col·laboració del Govern central, el de la Generalitat i també el de la Diputació amb un projecte de la Paeria és una fita que mereix aplaudiment i que hauria de marcar el camí per a nous projectes que només seran possibles si es manté aquest consens institucional.