Judici històric i fracàs col·lectiu

Dotze dirigents del procés sobiranista, amb el que va ser vicepresident del Govern al capdavant, es van asseure ahir a la banqueta del Tribunal Suprem per afrontar peticions de fins a 25 anys de presó en una imatge històrica que sens dubte marca un punt d’inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya. Ni al judici a Companys i el seu govern, que afrontaven peticions similars pels “fets d’octubre del 1934”, es va viure una bretxa similar, ni una crítica tan profunda al sistema judicial espanyol, ni una denúncia tan contundent per la violació dels drets dels acusats. Ahir va començar el judici amb les qüestions prèvies plantejades per les defenses dels dirigents catalans i hi va haver pràctica coincidència a denunciar que estem davant d’un judici polític, en el qual s’han vulnerat els drets constitucionals, al considerar que aquest tribunal no és l’apropiat per jutjar els fets i que a més no és imparcial en la causa i que tampoc no s’han respectat les formes en la instrucció del sumari. En conseqüència, donen per fet que hi haurà recursos a les instàncies europees i que la justícia espanyola tornarà a patir una rebolcada internacional.

Des de l’altre bàndol, Fiscalia, Advocacia de l’Estat i acusació particular, es mantindrà avui que hi va haver un trencament de l’ordre constitucional amb la proclamació unilateral d’independència i una vulneració de la legislació vigent, amb el suposat agreujant que hauran de provar que hi va haver violència i tipifiquen l’actuació dels acusats com a rebel·lió o sedició. Molts dels que pensem que la sentència no està escrita, que la justícia espanyola no és una farsa, però també que és una barbaritat la presó preventiva o la qualificació dels fets com a rebel·lió amb peticions de fins a 25 anys de presó, ens preguntem com hem pogut arribar a aquest extrem, que es proclami la independència sense comptar amb l’Estatut o la Constitució, que polítics elegits pel poble portin un any a la presó, que hagin de ser els tribunals els que intervinguin en una qüestió política i de veure com hem arribat a una situació de bloqueig, sense possibilitat ni capacitat per trobar solucions i pel que es veu fins i tot sense opcions per al diàleg.

Ha començat un judici històric que reflecteix un fracàs col·lectiu que s’ha traduït en una divisió profunda que tardarà molt a superar-se si no hi ha generositat i altesa de mires per les dos parts.