SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Tercer dia del judici del procés i una vegada descartades la majoria de les qüestions prèvies de la defensa, admetent-ne algunes com la declaració de l’exministre Zoido, que algun lletrat qualifica com a raons estètiques, s’ha entrat en matèria amb les declaracions de l’exvicepresident Junqueras i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Junqueras es va mostrar fidel al seu estil en les respostes al seu advocat, l’únic a qui va contestar, amb un to didàctic però contundent, amb tocs d’ironia, una declaració d’amor a Espanya i sobretot molt polític al presentar-se com un pres polític, que està a la presó per les seues idees. Una cosa que hauria pogut ser rebatuda perquè si fos així estarien a la presó dos milions de catalans que han votat a favor de les opcions independentistes, perquè es jutgen uns fets concrets, el relat dels quals les altres defenses intenten rebatre o qüestionar, però al no acceptar altres preguntes, ni debats, ni puntualitzacions, li va permetre llançar el seu missatge dient que res del que han fet és delicte, de rotund rebuig de qualsevol ús de la violència i defensa del dret d’autodeterminació. És l’estratègia triada per Junqueras i consensuada amb Esquerra, que prefereixen no entrar en acusacions concretes i opten per una defensa política, amb la bona retòrica habitual de Junqueras obviant els tecnicismes jurídics, que deixa per al seu defensor. Per una línia diferent va optar l’exconseller Forn, que sí que va contestar a les preguntes de la Fiscalia i va acceptar entrar en les tortuositats del sumari fins a provocar algun retret de la presidència de la sala al fiscal, que es va confondre en alguna ocasió quan es va referir als “set vehicles de la Guàrdia Civil devastats” davant d’Economia, quan van ser tres els que van patir danys, o al preguntar-li si sabia que tenia les comunicacions intervingudes. Forn va ser rotund a l’assegurar que mai va donar instruccions polítiques als Mossos i que va complir les ordres remeses des de la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia, però també va reconèixer que la Declaració Unilateral d’Independència no té valor legal perquè no va ser votada al Parlament ni publicada als butlletins de la Generalitat ni de la Cambra catalana. És una manera d’enfocar la defensa, negar que es proclamés la independència, que caldrà veure si té seguidors entre la resta d’acusats i també si té repercussions polítiques, perquè molts catalans van creure el contrari.

tracking