Baixa militància

Ens atansem a una temporada d’alta tensió electoral i, per mandat constitucional, l’instrument per a la participació política són els partits com a expressió del pluralisme i com a via per a la concurrència en la formació i manifestació de la voluntat popular. És el que recull l’article 6 de la Constitució i la norma que impera en la majoria de democràcies parlamentàries, amb més o menys elasticitat per acceptar coalicions, agrupacions de ciutadans o plataformes cíviques que també es poden presentar a les eleccions complint uns determinats requisits, però en principi els mateixos constitucionalistes han arribat a encunyar l’expressió que “avui dia tot Estat democràtic és un Estat de partits”. I són els partits els que gaudeixen de determinats privilegis davant d’altres associacions com ajuts financers en funció dels vots rebuts i dels escons obtinguts o presència gratuïta als mitjans de comunicació públics, que provoca que associacions o coalicions d’independents acabin convertint-se en partits per aprofitar aquests avantatges. Però aquest desideràtum que els partits siguin les vies de participació xoca amb la realitat de les xifres i que segons les seues mateixes dades només un de cada cent lleidatans està afiliat a alguna formació política, amb una proporció encara menor a Catalunya, segons les dades de l’Observatori dels partits de la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta minoria és la que decideix qui són els candidats a les diferents institucions, quines són les propostes programàtiques i fins i tot quines decisions adopten els governs a què accedeixen, encara que en vista d’aquesta baixa militància generalitzada a tot Europa la majoria de partits hagi buscat fórmules d’adhesió complementària com els simpatitzants, els adherits o els col·laboradors, que en alguns casos han tingut relatiu èxit encara que la proporció sobre el conjunt de la societat continua sent baixa. Per mandat constitucional, els partits han de tenir un funcionament democràtic i transparent, però els teòrics destaquen que són els militants sense càrrecs els que demanen més democràcia interna, mentre que generalitzant són les direccions les més reticents als canvis i, ara que entrem en campanya, ressaltem que els partits greixen la seua maquinària electoral perquè potser el seu primer objectiu ja és guanyar eleccions i no tant ser via de participació.