Una doble estratègia

Hem arribat al cinquè dia del judici al procés i ja han declarat els qui ocupaven les conselleries més polítiques sense que hagi aparegut la menor prova en els interrogatoris efectuats per la fiscalia de violència o incitació a la violència que pogués justificar l’acusació de rebel·lió a la qual s’enfronten. Entre els acusats, Junqueras i Romeva han optat per no contestar més que al seu defensor, mentre que la resta només han rebutjat respondre les preguntes de l’acusació popular per raons evidents d’acord amb la ideologia de Vox, i han acceptat l’interrogatori de la fiscalia amb bons resultats, en general, perquè han pogut rebatre moltes de les dades de l’acusació, han pogut defensar els seus plantejaments ideològics i també mostrar la feblesa d’algunes actuacions del ministeri públic. Les seues respostes han posat de manifest molts titubejos en alguns dels quatre fiscals que comparteixen l’acusació, la seua confusió en les dades i, en general, un desconeixement de la política i la situació que vivia Catalunya. Fins ara s’han centrat a intentar provar una possible malversació en la convocatòria i les despeses del referèndum de l’1 d’octubre i la suposada desobediència a les resolucions del Constitucional, mentre que els processats han coincidit a defensar les seues idees independentistes, la seua actuació pacífica allunyada en tot moment de qualsevol violència i a considerar-se presos polítics, però també en les qüestions tècniques han restat transcendència a la declaració unilateral d’independència, “que no obliga a res” en paraules d’un acusat, i també al mateix referèndum, negant qualsevol intervenció dels consellers que van arribar a presentar les urnes sense saber qui les pagava, a publicitar la convocatòria sense la seua intervenció o a informar dels resultats sense haver intervingut en l’escrutini. És una estratègia de defensa tan vàlida com la més política que van fer Junqueras i Romeva, que no van entrar en el debat dels fets com sí que han fet la resta de consellers amb defenses més tècniques que, en casos com el de Turull o Rull, també van tenir una forta càrrega ideològica perquè també es tracta de mantenir la tensió i més en vigílies d’una convocatòria de vaga o d’una campanya electoral que ja és permanent. I quan deixin intervenir Vox en l’interrogatori als testimonis, segur que es multiplicarà el to de míting.