Per una esmena real

Amb els casos d’abusos sexuals i pederàstia convertida en plaga estesa per tot el món, l’Església catòlica s’enfronta a la crisi de més envergadura dels últims segles, que compromet seriosament la seua credibilitat i la seua missió. Els casos denunciats i provats s’estenen per tota la geografia i per la majoria d’estaments i ordes religiosos i van d’Irlanda a Austràlia, passant per Boston o per Montserrat, i en moltíssims casos han trobat la cobertura o el silenci còmplice dels responsables eclesiàstics que coneixien els abusos, però que callaven o intentaven tapar-los. El papa Francesc és conscient de la gravetat del problema i està disposat a afrontar-lo de soca-rel amb mesures concretes, però no n’hi ha prou amb la seua bona intenció perquè el propòsit d’esmena ha de ser col·lectiu i de tots els membres de l’Església i ha d’arribar després de la confessió dels pecats i el subsegüent penediment. No està clar que s’hagin fet aquests dos passos perquè Albert Solé, el director del documental Examen de conciencia que ha revelat els abusos a Montserrat, explica com hi ha un manual d’encobriment sistemàtic, amb intimidació a les víctimes o testimonis, apartament de l’abusador quan hi ha moltes denúncies a un retir espiritual o un càrrec apartat i mai portar-lo davant de la justícia encara que les víctimes hagin estat menors. Desgraciadament no han sortit a la llum tots els casos registrats perquè hi continua havent temor del poder de l’Església i els seus representants, i per això té especial valor que el papa demani als bisbes que “escoltin el crit dels petits que demanen justícia”, però aquesta petició ha de traslladar-se fins a l’últim racó de l’última parròquia per evitar que es pugui generalitzar i que paguin justos per pecadors. Però si vol reformar-se veritablement, l’Església també ha de ser radical i apartar els qui hagin comès abusos, portar-los davant de la justícia ordinària i que responguin dels seus excessos, no justificar-los per “un mal moment” i sobretot donar suport a les víctimes i no criminalitzar-les després del sofriment que han patit. Per a una bona confessió, la mateixa Església ens ensenya que hi ha d’haver reconeixement de tots els pecats, cosa que encara no ha arribat, i penediment sincer i profund, abans del propòsit d’esmena que ha d’anar acompanyat del compliment de la penitència. Però des del papa fins a l’últim monjo.