No n'hi ha prou amb el 'mea culpa'

L’Església portarà davant de la justícia civil els abusos sexuals comesos per religiosos. Així ho va assegurar ahir el papa Francesc en el seu discurs de clausura de la cimera que s’ha celebrat al Vaticà contra aquest drama. Per a les víctimes, el seu discurs va ser una gerra d’aigua freda. “Una plantofada”, en paraules de Miguel Hurtado, el psiquiatre i activista que va denunciar que un monjo de Montserrat va abusar d’ell quan era adolescent. I és que Francesc va nadar i va guardar la roba. Va qualificar la pederàstia de “crim abominable que s’hauria d’esborrar de la faç de la Terra”, però no va concretar cap mesura per aconseguir-ho. De fet, la meitat del seu discurs va tractar sobre els abusos a menors fora de l’Església. I n’hi ha. Però el papa ha de ser conscient que no n’hi ha prou amb entonar el mea culpa d’una manera genèrica i inconcreta. N’hi ha prou amb visionar el documental Examen de conciencia, elaborat per a Netflix per Albert Solé, per estremir-se amb les desenes de víctimes que han quedat marcades per sempre. Un altre dels retrets a Francesc és què passa amb aquestes persones, per a qui ja és tard acudir a la justícia perquè el delicte ha prescrit. Com se les repara? Així les coses, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, anuncia en el Full Parroquial que serà “implacable” i que revisarà els arxius de tots els preveres que han exercit a la seua diòcesi des del 1930. Aplaudim la iniciativa, però els abusos a menors són una cosa massa greu per deixar-los en mans de la bona fe d’un bisbe. El papa hauria de donar directrius clares i inequívoques perquè cap pederasta pugui sentir-se impune pel simple fet de portar sotana. Els dies blaus de Machado

“Aquells dies blaus i aquell sol de la infància” va ser l’últim vers que va escriure Antonio Machado fa 80 anys. Acabava de travessar la frontera amb la seua mare, com a exiliats. Va morir poc després i va ser enterrat a Cotlliure, en una tomba que sempre té flors. Ahir el va homenatjar Pedro Sánchez, que també va recordar Manuel Azaña, l’últim president republicà. Va demanar perdó per aquests exilis entre crits de protesta contra els exilis que ha generat el procés.