Pressupostos en l'aire

Tal com va passar amb els de l’Estat, els pressupostos de la Generalitat per aquest any han estat presentats, fins i tot elogiats per l’augment de les partides socials, però tenen un futur complicat si no s’aconsegueixen prou suports parlamentaris, que de moment no estan garantits, i el mateix vicepresident, Aragonès, va advertir que no els presentarà si no compten amb el suport dels comuns. No vol que es repeteixi la història del 2016, quan els pressupostos elaborats per Junqueras i Aragonès i presentats com els més socials de la història van ser derrotats al Parlament perquè no comptaven amb el suport de la CUP, i es va obrir una crisi política que va tardar un any a tancar-se amb una qüestió de confiança pel mig. Si els comuns no donen suport als pressupostos, i de moment les posicions estan allunyades, el govern no tindria inconvenient a prorrogar els vigents, que ja daten del 2017, amb la consegüent limitació del nivell de despeses, mentre que els ingressos podrien augmentar. El problema és que el funcionament econòmic tindria de referència les dades de fa dos anys i no es podria aprofitar el projecte expansiu que es va presentar dilluns amb un increment de la despesa d’un 7,4 per cent, que permetria que els departaments més socials, com Salut, Educació o Treball, Assumptes Socials i Família tornessin als nivells anteriors a la crisi.

De fet, aquestes tres conselleries concentren el 74 per cent dels pressupostos i la incògnita és si es podran aconseguir els ingressos pressupostats, amb un augment de l’11,2 per cent, amb una proposta de modificacions fiscals, que es concretaran al ple d’avui i un escenari econòmic de creixement del PIB català del 2,5%, superior a l’espanyol, 2,2%, i gairebé el doble del previst per a la zona euro. Caldrà esperar al desglossament dels ingressos per veure si estem davant d’un brindis al sol amb uns pressupostos benintencionats però inviables o si són realistes i assumibles. Per a les comarques de Lleida, seria positiu que finalment s’aprovessin perquè a diferència del que passava amb els de l’Estat, aquí sí que hi ha un notable increment de les inversions previstes, un 30% més que als comptes del 2017, fins a sumar 88,8 milions, amb partides per a la C-14, construcció d’escoles i instituts, nous regadius, la reforma de l’Hospital Santa Maria o millores a les estacions d’esquí d’Espot i Port Ainé. La decisió final la tindrà el Parlament.