El sentit del 8-M

Les reivindicacions feministes que van portar les Nacions Unides a declarar el 1975 el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona en record de les dones mortes en l’incendi d’una fàbrica de camises de Nova York el 1911 continuen tenint tota la vigència, perquè desgraciadament les dones segueixen discriminades. Continuen sent víctimes de violència de gènere, continuen patint les xacres d’una cultura masclista i patriarcal i, malgrat tot el que ha evolucionat la nostra societat econòmicament i tecnològicament, al nostre país seguim patint anacronismes com la sentència de La Manada o casos d’explotació de la dona, i s’han multiplicat les denúncies per assetjament o abusos sexuals, per no parlar del Tercer Món o dels països àrabs, on la situació de la dona és per plorar. A Espanya, les mobilitzacions de l’any passat amb multitudinàries manifestacions van fer història per reclamar igualtat i el final de la discriminació, de l’assetjament i de la violència, i es va fer un pas endavant que s’ha de ratificar en el dia a dia, en la reforma de les lleis i el tracte quotidià als centres de treball. Algunes de les mesures de l’efímer govern socialista van en aquesta línia, però continuen sent insuficients perquè les estadístiques són tossudes a mostrar la discriminació: hi ha més dones a l’atur que homes, tenen més dificultats per incorporar-se al mercat laboral, és més complicat que puguin compatibilitzar el seu treball amb la vida familiar, continuen cobrant menys malgrat la normativa que impedeix qualsevol discriminació, les dones jubilades cobren menys pensió que els homes, hi ha menys dones ocupant alts càrrecs a les administracions públiques, tan sols un 9 per cent dels directius de grans empreses són dones i la bretxa salarial a les comarques de Lleida entre dones i homes continua sent d’un 20,2 per cent i més de la meitat de les dones que tenen feina a la província són mileuristes. No és una batalla que pugui guanyar-se en un any, ni amb un dia internacional, ni amb una vaga o una manifestació, però sí que pot avançar-se amb mobilitzacions com la d’avui per canviar esquemes mentals, per educar la ciutadania en nous valors, per afavorir la conciliació i la promoció de la dona, en una paraula, per atansar-nos a la igualtat. I és una assignatura que tenim pendent tant les dones com els homes.