8-M esperançador i l'error de Lleida

L’any passat, amb la irracional sentència de La Manada, les dones van sortir al carrer enrabiades per tanta injustícia, precisament davant d’un tribunal que té com a premissa i principal fonament impartir-la. Va ser un esglaó més del ressorgir d’un gran moviment molt antic que persegueix la igualtat de sexes. Una igualtat que, en la majoria de països occidentals, ve emparada pels codis penals, les constitucions, les lleis i les normatives, però que al carrer dista molt encara d’haver-se aconseguit. Els maltractaments i la violència de gènere, que compta els dies per víctimes, són només la punta d’un iceberg de petites i grans discriminacions que comencen a les cases, escoles i centres de treball i acaba als parlaments i les grans empreses. SEGRE va dedicar ahir un especial a les moltes bretxes laborals i socials amb què s’ha d’enfrontar el sexe femení des de la més tendra infantesa. Estereotips, rols i missatges públics i privats que van disminuint capacitats fins al punt que fins i tot en sectors on les dones són majoria –l’educació, la sanitat o la justícia–, la seua presència en la direcció, que és on es canvia el món, continua sent molt poc representativa. Perquè el sostre de vidre pugui trencar-se d’una vegada per sempre fa falta canviar-ho tot i en tots els àmbits, des del llenguatge fins a la moda passant per la conciliació de la vida laboral i privada. Les milers de lleidatanes que ahir van sortir al carrer, milions a tot el món, per reclamar el final de totes les marginacions són un exemple que aquesta revolució ha pres impuls i que res podrà parar-la, cosa que diu molt i bo de dones i homes de tot el planeta. Només hem de lamentar que les dos principals entitats feministes de Lleida no hagin pogut arribar a un acord per fer una marxa unitària. En aquest canvi que es reclama, les dones ni poden ni han de reproduir les jerarquies pròpies del patriarcat, ple d’egos i partidismes, i el fet de no haver pogut arribar a una entesa a Ponent per marxar juntes per un bé col·lectiu i comú deixa en mal lloc totes dos organitzacions, independentment de culpes. La seua desunió va provocar que ahir més d’una dona es quedés a casa, dubtosa de quina de les dos manifestacions recolzar. Aquest canvi necessari passa també per deixar al marge lluites internes infructuoses que danyen més que beneficien.