Waterloo imposa la seua línia

La setmana passada la Crida Nacional per la República, que impulsa Carles Puigdemont, anunciava que no es presentaria a les eleccions generals del 28 d’abril a l’entendre que no havia aconseguit l’objectiu d’unitat que buscava, però el que sí que ha fet a la pràctica és fagocitar les llistes del PDeCAT, de manera que s’ha imposat clarament la línia marcada per Puigdemont des de Brussel·les. De la mateixa forma que l’estiu passat va quedar apartada Marta Pascal, ara han estat els diputats moderats que havien facilitat la investidura de Pedro Sánchez com Carles Campuzano o Jordi Xuclà els que queden fora de les llistes en benefici dels candidats més afins a les tesis puigdemontistes. Els hereus de la vella Convergència no discutien la presència dels dirigents presos com Jordi Sànchez a Barcelona, Josep Rull a Tarragona o Jordi Turull a Lleida, tal com havia anunciat SEGRE, però sí que aspiraven a col·locar com a segons candidats més vinculats a l’estructura del partit i amb aquest objectiu havien realitzat primàries i en declaracions prèvies es mostraven disposats a defensar l’hegemonia del partit. No ha estat així i finalment el president del PDeCAT, David Bonvehí, s’ha doblegat a les exigències que arribaven des de Waterloo deixant la postconvergència supeditada a les estratègies de Puigdemont amb un grup parlamentari que rep el missatge de plantejar una oposició radical al Congrés, un futur més que complicat per al partit que pot quedar diluït davant de les superestructures que planteja Puigdemont i una incògnita sobre l’actitud dels militants i votants moderats de l’antiga Convergència. Una supeditació que també afecta el Consell Executiu, que s’haurà de remodelar perquè dos conselleres, Elsa Artadi i Laura Borràs, s’incorporen la primera a la llista a l’ajuntament de Barcelona i la segona, a les generals. I el Consell Nacional del PDeCAT també va ratificar que Carles Puigdemont sigui el seu cap de llista a les eleccions europees, en què tindrà com a rival directe el seu antic vicepresident, Oriol Junqueras, que serà el número 1 d’ERC. Són conegudes les seues discrepàncies aguditzades després de la fallida aprovació de la DUI i els seus destins divergents, però ara es plasmaran en una campanya electoral que guanya interès. S’ajuda a internacionalitzar el conflicte català, però serà complicat mantenir una suposada unitat.