La polèmica dels llaços

Avui a la tarda acaba el termini que va donar la Junta Electoral Central perquè la Generalitat retiri dels seus edificis els llaços grocs, que mostren la solidaritat amb els polítics presos i ara jutjats. De moment no s’ha retirat cap llaç, ni sembla que hi hagi intenció de fer-ho d’acord amb la resposta de l’encara consellera Artadi, que va qualificar com a ridícula la resolució i va anunciar que respondrien amb al·legacions i solucions combatives. La Generalitat pot presentar al·legacions al Suprem i si el tribunal les rebutja s’enfronten a un expedient sancionador amb multes que segons la llei orgànica de règim electoral van des dels 300 fins als 3.000 euros, però també a un possible procés penal per desobediència contra el president, Quim Torra, que podria ser l’objectiu desitjat pels que han denunciat la situació, Ciutadans, que ahir ja advertien de les conseqüències penals a què s’enfronten. La Junta Electoral considera que tant els llaços grocs com la bandera estelada “són símbols partidistes utilitzats per formacions concurrents a les eleccions” i estima que “poden ser legítimament utilitzats per les formacions polítiques en la seua propaganda electoral, però no pels poders públics ja que aquests han de mantenir una rigorosa neutralitat política”. Sorprèn aquesta interpretació després que Manuel Marchena, el president de la sala del Tribunal que jutja el procés, autoritzés que acusats o públic portessin llaços grocs referint-se a dos sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans per no posar cap obstacle al fet que es portessin “símbols ideològics”, com tampoc es veten els símbols religiosos. I és curiós que dos membres d’aquest tribunal, Luciano Varela i Ana Ferrer, també formin part de la Junta Electoral Central, que va decidir el contrari, per més que hagin assegurat que es van abstenir de participar en el debat i en la resolució del conflicte per la seua possible relació amb l’altre tema que estan jutjant. Queda per als experts dilucidar si els llaços són un símbol partidista com ha interpretat la Junta o un símbol ideològic com va dir Marchena amb jurisprudència europea i resoldre un debat que ja és repetitiu a cada campanya electoral sobre si ha de prevaldre la llibertat d’expressió com a dret fonamental com sosté la Generalitat o bé la independència de les institucions que els hauria d’impedir prendre partit.