Els llaços, les normes i el que és substancial

Els llaços grocs s’han convertit en un símbol de solidaritat amb els dirigents del procés empresonats per a bona part de la societat catalana i és comprensible i legítim que s’exhibeixin en edificis o, fins i tot, en la indumentària personal, i el mateix jutge Marchena ha admès al Suprem, apel·lant a la jurisprudència europea, que els porti algun acusat o els assistents al judici als dirigents del procés a l’entendre que és un símbol ideològic. Però la Junta Electoral Central ha interpretat, a instàncies de Ciutadans, que estem davant d’un símbol partidista que no pot exhibir-se a les seus de la Generalitat i les conselleries perquè interfereix en la necessària neutralitat d’aquestes institucions durant el període electoral. En qualsevol estat de dret, la regulació del procés electoral correspon a les juntes electorals, i per moltes discrepàncies que es puguin mantenir, és obligat atendre els seus requeriments una vegada esgotats els possibles recursos perquè són els àrbitres del procediment. Al marge dels ordinaris, en aquest cas el president de la Generalitat, Quim Torra, en una pirueta insòlita, ha arribat a reclamar el dictamen del síndic de greuges, les funcions del qual són defensar el ciutadà de possibles excessos de l’administració i recomanar actuacions per corregir-les. El síndic, interpretant la legislació vigent, ha confirmat la decisió de la Junta Electoral demanant la retirada dels llaços dels edificis oficials de la Generalitat durant el període electoral, que comença en la convocatòria de les eleccions, per garantir la neutralitat necessària. A la pràctica ha ofert al president Torra la coartada que buscava per retirar els llaços per recomanació del síndic i no enfrontar-se a les conseqüències penals d’una desobediència a la Junta Electoral, i també es pot esperar que amb el dictamen del síndic es tanqui el conflicte i que la polèmica no serveixi per continuar tapant altres carències i problemes de més calat. És comprensible que es busquin polèmiques amb decisions tan simbòliques, però podria preguntar-se si el problema més important que tenim en aquests moments és que a les seus de la Generalitat hi hagi o no un llaç groc penjat, quan qui vol ja el té al balcó de casa seua o a la solapa. Al Govern de Catalunya cal demanar-li alguna cosa més que gestos o enfrontaments permanents per qüestions simbòliques.