Indignació i decepció al Sobirà

Fa dies que tothom intuïa i temia que el festival de Doctor Music tenia molt poques possibilitats de tornar a celebrar-se aquest proper mes de juliol a Escalarre. La prepotència d’uns i la inacció d’altres presagiava aquest final decebedor per al Pallars i Lleida en general. La promotora va confirmar ahir a través d’un comunicat que “a causa d’una exagerada interpretació normativa, dels riscos teòrics d’inundació en una vall que no s’ha inundat mai a l’estiu (almenys des que se’n conserven dades), cosa que es tradueix en uns nivells d’exigència molt per sobre dels habituals, ens vam veure obligats a considerar ubicacions alternatives per garantir el compliment dels nombrosos compromisos artístics adquirits i alhora satisfer les expectatives creades pels seguidors del festival”. Té raó la firma de Neo Sala en el fet que mai s’ha inundat la vall i que la interpretació dels riscos podien haver estat diferents, però no és menys cert que fa dos anys que la seua empresa sap que la llei estatal del 2016 marca com a zona inundable bona part de les hectàrees del festival i que s’hauria d’haver assessorat sobre com evitar aquests espais i fer compatible el festival i el compliment de la llei. No és la primera vegada que Doctor Music deixa plantat el Pallars i sens dubte la seua gran capacitat com a promotor de contractació d’artistes queda delmada per aquestes vel·leïtats. Quant a la Generalitat, és també responsable per ineficàcia a l’hora d’ajudar a buscar alternatives factibles que compatibilitzessin el compliment de les normes de seguretat i el progrés d’aquesta part del Pirineu. La llei ha d’acatar-se, per descomptat, però de la mateixa manera que es van ampliar les zones de risc per evitar tragèdies com la de Biescas (87 morts per una riuada que va sepultar un càmping a Osca), en aquests 23 anys la tecnologia ha avançat tant que és materialment impossible una riuada en aquests prats sense predicció o desallotjament previ. I el pitjor de tot és que qui paga els plats trencats de l’immobilisme d’uns i altres és el territori, la Guingueta (Escaló, Jou i Unarre) i totes les valls d’Àneu, que veuen perdre una gran oportunitat de negoci, promoció i projecció després de l’adéu del festival de la vaca, per no parlar de les persones que ja tenien l’entrada, que hauran de canviar un paisatge de somni per un circuit de motos i cotxes. Molt lamentable tot.