EDITORIAL
Polítics i estadistes
Atribueixen a Churchill la sentència que la diferència entre un polític i un estadista és que el segon es preocupa de solucionar els problemes de la següent generació, mentre que el primer únicament està centrat a guanyar les pròximes eleccions i podia parlar per experiència perquè va ser decisiu en la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial i va perdre les eleccions següents a la rendició alemanya. Ve a tomb la reminiscència històrica de la polseguera aixecada per les declaracions de Miquel Iceta sobre la necessitat que la democràcia espanyola encarrili el procés si un 65 per cent dels catalans es pronuncia a favor de la independència, les rectificacions del seu propi partit que consideren inapropiades les declaracions i els exabruptes de la dreta, que acusa els socialistes de tenir pactes ocults amb els independentistes i fins i tot de posar termini a la ruptura d’Espanya. És evident que tant uns com altres pensen més en els vots del 28-A i una vegada més en la rendibilitat que poden obtenir de la qüestió catalana més enllà de l’Ebre com ja va passar a les eleccions andaluses, que a plantejar-se seriosament el problema perquè deixi de ser-ho. Per als que pensem que en democràcia cal respectar les normes legals existents, però també la voluntat de les majories qualificades, el que ha dit Iceta no deixa de ser una cosa evident i lògica, coincident amb les pràctiques d’altres democràcies o amb el que estipula la llei de claredat del Canadà sobre el cas de Quebec, que estableix que, amb una majoria qualificada i una participació significativa, l’Estat estaria obligat a obrir un procés negociador. Pot discutir-se que sigui el 65 o el 75 per cent, però Iceta ha vingut a dir el mateix: si una majoria àmplia de catalans vol la independència, caldrà parlar-ho i buscar algun mecanisme i això serveix tant per als que van afrontar la declaració unilateral d’independència sense arribar al 50 per cent dels vots, com per als que pretenen oblidar que gairebé la meitat dels catalans està descontent amb l’actual encaix i volen la independència. Es poden buscar fórmules per ampliar les bases de suport d’una o l’altra opció o bé obviar la qüestió, encastellar-se en cada postura i centrar-se a buscar vots per a les eleccions immediates, però és evident que el problema seguirà lluny de solucionar-se i fins i tot pot agreujar-se si no es respecta la voluntat de la majoria.