40 anys de consistoris democràtics

Dimecres vinent, 3 d’abril, es compliran 40 anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després de la foscor del franquisme, on els consistoris servien bàsicament per controlar que la població seguís la ideologia del règim i facilités l’especulació urbanística d’aquells que ostentaven el poder. La democràcia va portar aire fresc a totes les poblacions de Lleida, que van viure una explosió d’inversió en edificis públics, equipaments i, sobretot i el més important, van col·laborar i de quina manera en la millora de la sanitat i l’educació pública. Però els alcaldes i regidors sempre han tingut una assignatura pendent que, 40 anys després, segueix a sobre de la taula: el finançament local continua per sota del que seria necessari i amb prou feines gestionen el 15 per cent de tota la inversió pública. Aquesta dependència econòmica dels impostos locals ha comportat un Dragon Khan econòmic, que en les primeres dos dècades, amb el boom de la construcció, va fer nadar en l’abundància molts municipis i que després, amb la crisi, va reduir al mínim la capacitat de continuar adequant els pobles i ciutats a les necessitats dels seus habitants. Quant als serveis que presten els 231 ajuntaments de Lleida i la tasca d’atansar l’administració als seus habitants, no ens cansarem d’aplaudir la vocació i dedicació de la gran majoria d’homes i dones que fan del servei als altres el seu mitjà de vida. Un ajuntament és la primera baula del ciutadà amb tot el públic i de la seua gestió depèn una part del benestar col·lectiu dels seus habitants. El fracàs de Vox a Catalunya Els catalans tenim diferents opinions de la manera d’enfocar la nostra relació amb Espanya, però per tradició democràtica, esperit integrador i progressista, i sobretot per la voluntat demostrada al llarg dels segles, aquesta nació rebutja qualsevol vel·leïtat amb la violència, la tornada als foscos dogmes del franquisme o qualsevol retrocés en els drets fonamentals de les persones. Per tant, farà bé Vox a deixar Catalunya al marge dels seus retrògrads objectius.