Lloguers més cars

A poc a poc, el mercat immobiliari va recuperant el pols d’abans de l’esclat de la bombolla, però això no vol dir que hàgim sortit de la crisi econòmica, perquè si hi ha rècord de contractes d’arrendament i el preu ha pujat, com succeeix a Lleida ciutat, és perquè hi ha més demanda de ciutadans que no poden accedir al mercat de propietat i opten per viure de lloguer. A l’haver-hi més demanda, els preus pugen i un senyal que continuem lluny de superar la crisi és que s’ha multiplicat l’arrendament d’habitacions, un fenomen generalitzat fa anys i que ara torna perquè també hi ha demanda i perquè surt rendible per a l’arrendatari. Tenim l’altra cara de la moneda amb l’èxit de les cases de luxe a Baqueira, on ja s’han reservat amb precontracte una quinzena dels habitatges programats a la pleta d’Arriu, en una mostra que també hi ha demanda d’alt estànding per part dels qui no han patit la crisi. Però desgraciadament són més les persones que han de recórrer a llogar una habitació, bàsicament estudiants i persones de fora que vénen a la recerca de feina i estan patint la pujada de preus perquè segueixen sense regular les tarifes per falta de consens polític. I cada dia cal més un control. Consens antiracista

Que els partits amb representació parlamentària, les institucions i unes 50 entitats hagin hagut de firmar un acord per no utilitzar la immigració com a arma electoral i comprometre’s a “evitar i denunciar els discursos que incitin el pas del racisme latent als actes de racisme” és el símptoma que la nostra societat té un problema que ha d’afrontar amb urgència. Si ha calgut firmar aquest compromís, que sembla obligat i obvi per a qualsevol demòcrata, és que hem percebut que hi ha serioses amenaces al respecte a les minories i a l’esforç integrador que hauria de ser la norma de qualsevol democràcia. És bo que s’hagi arribat a aquest consens i cal defensar-lo i vetllar pel seu compliment perquè ningú pugui alterar la cohesió social i la convivència que tenim.