Les dos cares de l'Església

La Conferència Episcopal Espanyola ha donat un nou exemple de com d’ancorada està en temps passats amb la “benedicció” dels cursos per “curar” l’homosexualitat que promou el controvertit bisbe d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla. Que a hores d’ara algú pugui pensar que una tendència sexual concreta sigui considerada una malaltia i, per tant, requereixi ser tractada mèdicament, és que està totalment allunyat de la realitat o, el que és pitjor, no vol acceptar-la i intenta distorsionar-la. Aquest seria el cas del secretari general de l’esmentat estament religiós, Luis Argüello, que, malgrat dir que l’homosexualitat “no es cura”, va donar suport als cursos de la diòcesi d’Alcalá perquè “no busquen la curació mèdica, sinó l’acompanyament i curació espiritual”. De tota manera no estranya en excés que aquests alts càrrecs de l’Església catòlica espanyola s’expressin en aquests termes, tenint en compte què opina sobre això el seu màxim dirigent, el papa Francesc. El pontífex, que havia donat mostres de certa modernitat i aperturisme des de la seua arribada al Vaticà, la setmana passada, en una entrevista concedida a Salvados, venia a dir més o menys el mateix que els seus delegats espanyols. “Quan la persona és molt jove, molt petita, i comença a mostrar símptomes rars (sic), llavors convé anar a un professional, a un psicòleg que més o menys vegi a què es deu això.”

I a l’altra cara de la moneda i en una altra problemàtica que incumbeix l’Església, la dels abusos a menors per part del clergat, s’estan fent passos en la bona direcció. Així, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, l’únic de les comarques lleidatanes que ha anunciat la creació d’una comissió per ajudar les víctimes, ha avançat a l’última carta dominical que la seua diòcesi formarà en afectivitat i sexualitat, tant sacerdots com laics, per ajudar-los a prevenir i detectar possibles casos d’abusos sexuals a menors. “Apostem per la formació perquè és la millor prevenció”, va sentenciar Novell, que va afegir que “vull que la diòcesi sigui un espai segur, un lloc on qui pateixi abús pugui arribar a revelar el seu sofriment, pugui denunciar i sigui acompanyat en el procés de curació”. Així sí que s’afronten els problemes i no buscant curacions on no hi ha malalties.