Campanya permanent

Fins divendres no comença la campanya electoral per a les eleccions generals, però ningú ho diria perquè fa dies que tots els partits estan embrancats en l’exposició dels seus programes, l’explicació de les seues promeses i fins i tot les possibles aliances, mostrant una vegada més el caràcter anacrònic de la normativa electoral, que fixa terminis per demanar el vot o divulgar enquestes quan els nous temps i les noves tecnologies provoquen que la campanya sigui permanent i fins i tot online. I encara que convé no sacralitzar les enquestes en vista dels errors que s’han registrat en altres comicis, sí que és significatiu ressaltar alguns trets coincidents en les tendències de les que s’han publicat fins ara i la seua comparació amb les precedents. Així, sembla evident que seguirem amb la fragmentació del Congrés que farà impossible qualsevol majoria absoluta i que obligarà la força més votada, presumiblement el PSOE segons coincidència de tots els sondejos, a buscar suports per la dreta o per l’esquerra. També coincideixen que augmenta la por que les tres forces de dreta, Vox, PP i Ciutadans, puguin assolir la majoria absoluta i que els suports a l’extrema dreta s’estan modulant fins al punt que les últimes enquestes, d’ABC i El Periódico, apunten a una recuperació de Ciutadans sense que en cap cas els tres arribin a sumar la majoria. Tampoc hi arriba el PSOE amb el suport de Podem, grup al qual vaticinen un important retrocés, i no agrada a l’electorat que aquesta aliança d’esquerres s’hagi de basar en els grups independentistes com va passar en la moció de censura contra Rajoy. Queda l’opció d’una aliança entre PSOE i Ciutadans, a la qual la prospectiva electoral sí que concedeix majoria, però aquí topem amb l’anunci d’Albert Rivera que en cap cas pactaria amb Pedro Sánchez. Caldrà veure, en cas que es confirmin les dades, si es manté la promesa. I pel que fa a Catalunya, els sondejos confirmen el que ja ha avançat el CEO amb victòria d’ERC, recuperació del PSC i retrocés de Catalunya en Comú i Junts per Catalunya, però ningú pot llançar les campanes al vol perquè al voltant de la tercera part dels electors encara no té decidida la papereta. I probablement ho farà a última hora amb infinitat de variables a la seua presa de decisió i amb una influència molt relativa del que uns i altres puguin prometre-li en aquesta campanya infinita.