Els debats necessaris a l'Església

L’Església catòlica no va ser impermeable a la revolució sexual dels anys 70 i a Espanya es van produir alguns experiments que van derivar en la fundació d’associacions de laics guiades per sacerdots que van explorar nous preceptes, de vegades en el límit del que permetia la doctrina catòlica. Una va ser el Seminari Poble de Déu (SPD), fundat el 1977 pel seglar Francesc Casanovas Martí i aprovat aquell any per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Narcís Jubany. Una experiència de vida comunitària mixta propera a les investigacions del moment sobre la relació entre home i dona. Va durar 40 anys. Fins al 15 d’abril de 2017, quan l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, va firmar el decret de dissolució del grup. El Vaticà va sol·licitar posteriorment una investigació i va obligar a jutjar 17 sacerdots i dos laiques implicats per pràctiques “sectàries” i presumptes relacions sexuals entre homes i dones amb ramificacions en, almenys, cinc diòcesis: Barcelona, Vic, Tarragona, Lleida i Urgell. Ja que vivim temps de poca reflexió i que estem en ple procés de treure a la llum pública, encara que sigui amb efecte retroactiu, els abusos sexuals que es van cometre en el si de l’Església o congregacions d’ensenyament, podem caure en la temptació de posar al mateix sac persones que van abusar d’altres, la majoria nens, utilitzant el poder que els conferia el seu rang, amb sacerdots i laics que pot ser que l’únic que hagin fet és posar sobre la taula un tema tan vell com la fe mateixa: la castedat i el celibat. Per tant, farà bé no només la jerarquia eclesiàstica, sinó també la societat civil, de no estigmatitzar aquest col·lectiu. Evidentment competeix a Roma i als seus fidels jutjar els seus comportaments doctrinals, però tard o d’hora el catolicisme haurà d’abordar els temes sexuals amb meridiana claredat, perquè pot ser clau per a la seua supervivència. La repressió mai no ha estat el camí per evitar abusos i el pitjor que han fet el Vaticà i tots els poders eclesiàstics ha estat intentar mirar cap a un altre costat, quan no ocultar, els comportaments inapropiats o directament delictius de membres del clergat. Potser ha arribat el moment d’abordar aquests temes, fins ara tabús per a Roma, perquè els feligresos requereixen respostes als canvis socials i morals que també competeixen a tots els creients.