Pedres contra l'oblit

Quan el 1977 Montserrat Roig va publicar Els catalans als camps nazis, molts lleidatans van descobrir què havia estat dels seus familiars. Va ser llavors, acabada d’estrenar la democràcia a Espanya després de la llarga nit del franquisme, que van començar a retornar alguns dels supervivents de la barbàrie. Neus Català va ser una de les republicanes que van fugir del franquisme per caure a les grapes del nazisme. Ella va baixar a l’infern de Ravensbrück. Quan el camp va ser alliberat fa 74 anys va ser incapaç de fugir. Es va agenollar i va besar el terra per assaborir la llibertat. Quan es va recuperar físicament va anar a l’estudi d’un fotògraf i es va immortalitzar amb el sinistre pijama de ratlles i el seu número d’interna. Neus Català va intuir que l’oblit era un enemic més perillós que els soldats alemanys i molt abans que s’encunyés el concepte de “memòria històrica” ella va lluitar per evitar que es perdés la memòria de cap de les seues companyes, com Lola Casadellà, d’Alcoletge; Coloma Seròs, de Lleida; Felicitat Gassa, també de Lleida; Maria Arange, de Prats de Cerdanya; Elvira Ibarz, de Mequinensa; Generosa Cortina, de Son, i Conxita Grangé, d’Espui, l’única que segueix amb vida. Neus Català, tot un símbol de la lluita contra el feixisme, va ser enterrada dimarts als Guiamets, al Priorat, on havia nascut feia més de 103 anys. L’emotiu funeral, presidit pels presidents de la Generalitat i del Parlament, entre altres autoritats, va tenir gairebé un caràcter d’Estat. Familiars i polítics es van conjurar per continuar defensant el seu llegat. I així ha estat. Ahir mateix, l’artista alemany Gunter Demnig es va desplaçar a Lleida i a Albatàrrec per col·locar dos noves llambordes en el seu ambiciós projecte Stolpersteine, que recorda amb una senzilla pedra davant la porta del seu últim domicili les víctimes del nazisme. En aquest cas, el mestre republicà Miquel Sol Torres (1897-1945), de Lleida, i Carmelo Carrera Botines (1916-1941), veí d’Albatàrrec. Ells no van sobreviure a l’horror.

En plena era de la banalització del nazisme i amb el fantasma de la ultradreta planant sobre l’horitzó electoral, és més imprescindible que mai la tasca d’institucions com Memòria Democràtica o la Paeria, però també d’entitats com el Centre Excursionista o el Comitè Internacional de Mauthausen.