Qui li torna aquests dos anys?

Després de 643 dies a la presó, gairebé dos anys de la seua vida, amb el patrimoni embargat, la reputació en dubte, sense poder desenvolupar les seues activitats professionals i la família destrossada, perquè també la seua dona estava acusada, l’Audiència Nacional ha absolt l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, i cinc acusats més, dels delictes pels quals havia estat imputat, un suposat blanqueig de diner pel cobrament de comissions dels drets audiovisuals de la selecció brasilera i un contracte de patrocini amb Nike. Li demanaven ni més ni menys que onze anys perquè en una instrucció, que ara sembla kafkiana, arribaven a incloure càrrecs per organització criminal, que després a la vista oral es van reduir a sis anys i ara els jutges consideren que no hi ha proves que acreditin l’existència de comissions il·legals i no descarten que es tracti de “retribucions per activitats de negoci no reprotxables penalment”, de manera que sentencien amb l’aplicació del principi d’in dubio pro reo i decreten l’absolució de tots els acusats. El greu del cas és que des del primer moment la jutge d’instrucció, Carmen Lamela, i també la Fiscalia van donar per vertaderes les sospites sobre les comissions clandestines i els possibles suborns, i van decretar l’embargament del patrimoni dels implicats i també la presó preventiva, que s’ha prolongat durant aquests gairebé dos anys malgrat les reiterades peticions de llibertat fetes per la defensa, denegades fins en tretze ocasions, amb l’agreujant que fins i tot es va rebutjar per al soci de Rosell, Joan Besolí, de nacionalitat andorrana i el fill del qual va tenir un accident que el va deixar tetraplègic. A la possible vulneració de la presumpció d’innocència dels encausats s’afegeix una flagrant falta d’humanitat a la qual algú haurà de respondre perquè ningú pot tornar als ara absolts els dos anys de presó i de patiment. És evident que hi ha hagut un abús de la presó preventiva, una mesura cautelar que pot tenir justificació en casos concrets per evitar la fuga o la reiteració del delicte, però hi ha d’haver proves fundades i no meres sospites, i cal reflexionar perquè ha fallat el sistema judicial, s’ha demostrat la injustícia d’aquesta presó preventiva i algú hauria d’indagar sobre l’equitat de l’actuació de la jutge Lamela. Però, desgraciadament, ningú podrà tornar a Rosell aquests dos anys de presó.