Convèncer l'indecís

Després d’una campanya anòmala, amb candidats a la presó, crispada i amb blocs clarament definits, el debat de SEGRE, com és tradicional, ha tancat la campanya electoral a Lleida buscant convèncer a última hora els molts indecisos que encara no han decidit el signe del seu vot, malgrat que estem davant d’una de les eleccions més transcendentals dels últims anys. Totes ho són, però en aquesta ocasió som davant del dilema, repetit en la història d’Espanya, d’optar entre dreta i esquerra després de l’evident abandó del suposat centre per part del PP i Ciutadans, que, temorosos de la possible irrupció de Vox, s’han llançat a disputar-li uns vots que també sembla complicat que conquereixin, perquè un vell axioma que s’ha vist en totes les eleccions és que el votant prefereix optar per la marca original i no pels succedanis. Que la dreta es presenti dividida en tres formacions pot perjudicar-los especialment a les províncies menys poblades pel repartiment d’escons segons la llei d’Hondt, però com va passar a Andalusia, entra dins del possible que els tres partits de dreta puguin sumar la majoria. Pedro Sánchez es presenta com el fre a aquesta possibilitat que espanta en molts àmbits i en aquest sentit ha intentat conquerir el vot útil, però també sembla evident segons les enquestes publicades que necessitarà socis per governar i aquí entra de nou l’aritmètica i la possibilitat que amb la suma amb Podem, que ha fet una campanya constructiva, en tingui prou per mantenir-se a la Moncloa. En cas que no sigui així, es repetirà un escenari semblant al que ja teníem i caldrà veure si els independentistes catalans opten pel que poden considerar el mal menor, el govern de les dos forces d’esquerra, o bé s’apunten a la tesi de com pitjor, millor i deixen que la crispació es multipliqui amb el govern de la triple dreta. També aquí s’entreveuen diferències de concepte i d’estratègia entre ERC i JxCat, malgrat que han mantingut una campanya de no-agressió, conscients que l’adversari és a l’altra banda de l’Ebre. El que sí que està clar és que les posicions sobre Catalunya, tant aquí com a l’Estat, seran decisives a l’hora d’elegir papereta i decidir qui ha d’ocupar la Moncloa i en aquest sentit es pot prioritzar tant la identificació amb un projecte, com les apel·lacions al vot útil, o al vot de la por.