Les dos Espanyes

Ha guanyat el PSOE i els espanyols han confiat a Pedro Sánchez la responsabilitat de dirigir el govern, malgrat els exabruptes rebuts en campanya des de la dreta sobre la seua connivència amb els qui, segons la seua opinió, volen trencar el país, i això vol dir que han apostat per qui defensa el diàleg i no la mà dura. Haurà de decidir si continua governant en solitari com ho ha fet fins ara amb 85 diputats, si busca aliances variables o si prefereix un soci estable, però ningú podrà discutir-li, com ha succeït, legitimitat democràtica per negociar, pactar o buscar solucions. Una cosa que haurà de valorar i tenir en compte l’independentisme català, perquè també aquí ha guanyat majoritàriament l’opció més pragmàtica, la d’ERC, que ha estat més partidària del diàleg que la postconvergència dirigida per Puigdement des de Waterloo. Seria positiu per al país una aposta per l’estabilitat i pel diàleg per solucionar els problemes existents. Però més enllà de les valoracions postelectorals, els resultats mostren que hi ha una profunda divisió al país entre dreta i esquerra i que les dos Espanyes continuen existint amb suports en vots molt similars malgrat que el Congrés i el Senat hagin girat a l’esquerra. La suma dels vots del PSOE i de Podem recull una mica més d’onze milions de vots, una xifra pràcticament idèntica a la que sumen els votants de PP, Ciutadans i Vox, malgrat que la diferència d’escons és de 165 davant de 147, com a conseqüència de la divisió de la dreta i l’aplicació de la regla proporcional, però si la dreta s’hagués presentat unida, com ha fet a Navarra, per exemple, el mapa canviaria significativament perquè s’haurien imposat en totes les autonomies tret de Catalunya, el País Basc i Andalusia. Un detall a tenir en compte perquè continuen existint les dos Espanyes, que es van articulant en diferents partits, però que es mantenen estables amb pocs transvasaments i una fidelitat destacable, que només es veu alterada en el cas de l’esquerra per la major incidència de l’abstenció. Una divisió similar també pot llegir-se a Catalunya entre independentistes i constitucionalistes, amb ERC i PSC encapçalant cada bloc amb un milió de vots i En Comú Podem en l’agulla de la balança i amb certa indefinició sobre la qüestió nacional. I seria bo que s’estenguessin ponts entre els dos blocs.