Un veto poc justificat

La Junta Electoral Central, que ja ha pres algunes decisions controvertides a la campanya de les generals, ha tornat a convertir-se en protagonista al vetar la presència de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les candidatures europees. És una decisió que no ha comptat amb la unanimitat de la junta, a l’exposar-se quatre vots particulars, entre els quals el president, el vicepresident i dos vocals en contra de la decisió de la majoria de vetar les candidatures. Els que han acceptat els recursos del PP i Ciutadans consideren que “no poden tenir la qualitat d’electors els que tenen limitats els seus drets polítics i voluntàriament s’han situat en una posició, de processats i en rebel·lia, que integra un impediment insalvable per a l’accés a la candidatura”. Al contrari, els qui estaven en contra del recurs estimen que els al·ludits no estan privats dels seus drets polítics perquè no han estat condemnats, que la doctrina del Constitucional estableix que els impediments a la llibertat de presentar-se a unes eleccions han de ser reduïts al mínim per evitar la interferència dels poders públics i que cap espanyol pot ser privat de la seua condició d’elector si es troba en l’exercici dels seus drets. També es busca justificació al veto a les candidatures en una qüestió tècnica com és que no resideixen al lloc on són censats, proposant com a alternativa que s’inscriguin al cens electoral dels residents absents, que és a les corresponents ambaixades, però en els mateixos vots particulars es recorda que la rebel·lia no és motiu d’inelegibilitat i que la Junta no és competent per excloure algú del cens. Al marge de les qüestions jurídiques, crida l’atenció que ara Puigdemont no pugui ser candidat a les europees, quan l’exconseller Lluís Puig o l’empresari Josep Maria Matamala, que també s’han refugiat a Brussel·les, van poder ser candidats al Senat a les eleccions anteriors i el segon va ser elegit. Es troben en les mateixes circumstàncies censals i jurídiques i si en uns casos han pogut ser candidats i en d’altres han estat vetats fa pensar que la diferència rau en el cognom. No haurien d’haver pres aquesta decisió sense un consens més ampli i cal esperar que la rectifiquin atenent els recursos presentats, abans que les instàncies europees tornin a deixar en evidència la justícia espanyola.