Primer de Maig en clau postelectoral

CCOO i UGT van demanar ahir a Lleida, Barcelona i Madrid llegir correctament el resultat electoral i derogar de forma immediata la reforma laboral, així com un Executiu estable que pugui lluitar contra la desigualtat. Per a aquestes formacions, la prioritat és acabar amb les reformes laborals i de les pensions. Després de les eleccions, els líders sindicals van advertir que no veuen amb bons ulls que el PSOE jugui amb majories variables, tenint una majoria d’esquerres, i van aprofitar per criticar la patronal per les seues posicions sobre la formació del Govern –els empresaris dilluns van demanar un pacte entre PSOE i Ciutadans, i dimarts un gabinet monocolor–. “A la CEOE, li demanem assumir la seua responsabilitat en el diàleg social i no exercir com un lobby.” També van recriminar el paper de “grans empreses, que ara pretenen condicionar la formació del Govern”. Seguint en el terreny electoral, “els treballadors han votat derogar la reforma laboral” i creuen que ja no hi ha excuses per fer efectiva la seua eliminació.

És lògic que UGT i CCOO vulguin aprofitar la conjuntura del nou executiu que sortirà del 28-A per millorar situacions de greuge que persisteixen en la nostra societat, on un tant per cent molt elevat de persones que treballen són pobres i no arriben a fi de mes. El paper dels representants dels treballadors és precisament aquest, lluitar perquè els desequilibris econòmics entre els empleats no posin en perill la societat del benestar. Una feina és un dret constitucional, però la seua remuneració i estabilitat és tan important com la mateixa ocupació. En els últims temps, els grans moviments socials sorgits de la crisi i de les reivindicacions dels ciutadans no han tingut els sindicats com a protagonistes, ni el dels pensionistes, ni el de les dones, ni el de gremis com empleades de la llar o de geriàtrics. Els col·lectius perjudicats pel sistema i la falta d’empatia dels últims governs han pres la paraula per ells mateixos, i estaria bé que els representants sindicals modernitzessin les seues estructures i la seua relació amb el poder tornar a liderar si volen els treballadors. El pitjor de la crisi pot ser que hagi passat, però el seu rastre ha deixat milers de persones desemparades. El progrés empresarial ha d’anar lligat al benestar dels treballadors i aquesta relació requereix àrbitres amb personalitat.