Dret a ser candidat

Com era previsible, tres jutjats del contenciós de Madrid han seguit el pronunciament de la sala tercera del Tribunal Suprem i han tombat la resolució de la Junta Electoral Central que, amb vots particulars, havia vetat les candidatures de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees per suposades irregularitats en la inscripció al cens perquè resideixen a l’estranger. Primer el Suprem i després els jutjats ordinaris han interpretat que no hi ha cap causa d’inelegibilitat, que els tres es poden presentar a les eleccions europees en la seua condició de ciutadans espanyols en plenitud de drets, sense que sigui obstacle per a ells la seua situació de rebel·lia. El punt crucial és precisament si la seua residència a l’estranger, sense assistir a les crides de la sala penal del Suprem pel judici del procés i sense haver-se inscrit al registre consular, era causa d’inelegibilitat, com havia interpretat la Junta Electoral a l’atribuir-se competències sobre el cens i drets individuals que no són de la seua competència. En aquest sentit, el pronunciament del Suprem, fet seu pels jutges ordinaris, és rotund a l’entendre que “el dret de sufragi passiu és un dret fonamental que l’article 23 de la Constitució reconeix a tots els ciutadans espanyols, per tant també a Puigdemont, Comín i Ponsatí, de manera que només es pot excloure del seu exercici que, segons l’article 6.2 de la Llei orgànica de règim electoral general, es troben incursos en causa d’inelegibilitat”. Aquest article estableix que són inelegibles els que hagin estat condemnats per sentència ferma a penes privatives de llibertat, i els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat quan aquest hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu. No és el cas perquè no han estat condemnats i perquè no figura entre les causes d’inelegibilitat el fet que es trobin en rebel·lia i, en conseqüència, el Suprem entén que els possibles dubtes s’han de resoldre de la manera més favorable a l’efectivitat dels drets fonamentals. La Junta Electoral ha tornat a equivocar-se i proporciona munició política a Puigdemont, però queda clar que ha funcionat el Dret i no estem en una dictadura bananera.