Descontrol horari

Aquest diumenge ha entrat en vigor el decret llei que estableix l’obligatorietat de registrar la jornada laboral de tots els treballadors, és a dir, el control horari per evitar la proliferació d’hores extra i perquè les hores treballades es corresponguin realment amb l’establert als convenis i en la normativa vigent. Un objectiu plausible i benintencionat que tanmateix s’ha portat a la pràctica amb improvisació, falta d’informació i molts dubtes per resoldre tant per als empresaris com per als treballadors. Bona mostra d’aquesta improvisació és que fins ahir a la tarda no va divulgar el ministeri de Treball la guia per a l’aplicació d’aquest control horari, quan el decret llei ja portava dia i mig en vigor, amb foc creuat de crítiques entre la ministra, que acusa les empreses de no haver-se pres seriosament la norma, i les empreses, que es queixen de no haver estat prou informades del sistema a utilitzar i com aplicar el control. En aquest sentit, les petites empreses expliquen que la nova normativa els obliga a haver d’atendre més documentació, perquè els registres han de guardar-se quatre anys, i en conseqüència més burocràcia, mentre que els treballadors també lamenten que no canviarà la seua situació perquè el control horari és fàcil de falsejar i més en empreses petites on s’ha optat per la firma del treballador, i tots coincideixen que hi ha un afany recaptador amb la cotització de les hores extra, que no sempre beneficiarà el treballador perquè aquest concepte no cotitza per a les prestacions d’atur ni per a la jubilació. Moltes empreses han optat per recuperar maneres de fitxar que ja tenien i havien aparcat arran de les últimes sentències del Suprem, però queda a l’aire una regulació eficaç per al teletreball, cada dia amb més presència en el món laboral, els pactes per flexibilitzar jornada, els temps morts per fumar, per a l’entrepà o fins i tot per desconnectar en tasques de molta tensió i tot que fa referència al treball comercial i el moment en què es considera iniciada la jornada. Haurà d’incentivar els acords entre les empreses i els seus comitès, reclamar al ministeri que resolgui els dubtes i doni marge a la introducció dels controls i assessorant a les empreses que ho necessitin, però fa l’efecte que volen aplicar mètodes de control del segle XIX quan les relacions laborals viuen en el XXI.