Més tancaments de sucursals

Després de l’expedient de regulació d’ocupació de CaixaBank de la setmana passada que afecta més de dos mil treballadors amb el tancament previst de 800 oficines, és ara el Banc Santander el que anuncia un altre expedient per acomiadar l’onze per cent de la plantilla, 3.713 treballadors, i tancar 1.150 sucursals, la quarta part de la seua xarxa actual. És la tendència de la banca, que ha canviat radicalment perquè la proximitat de què feien gala fins ara o la competència al disposar de la més àmplia xarxa de sucursals s’ha transformat ara en l’obsessió per reduir personal, tancar oficines i forçar els clients que s’adaptin al funcionament digital tant sí com no. Les xifres del Banc d’Espanya sobre el tancament d’oficines són espectaculars perquè en els últims deu anys hem tornat al nivell d’oficines que hi havia el 1980, amb el tancament de 20.000 sucursals, el 43 per cent del total, i a les províncies en què menys sucursals s’han tancat, Conca i Terol, amb un 16 i 20 per cent, no se n’han suprimit més perquè pràcticament ja no en queden i s’havien tancat abans amb la despoblació. En províncies com Barcelona s’han liquidat més de la meitat de les oficines bancàries existents, un 56 per cent, i a Lleida han estat 269 les sucursals tancades en aquests deu anys, el 45,6 per cent de les existents, i lamentablement no s’ha acabat el procés perquè encara es reduiran més. Fins ara aquests tancaments es plantejaven bàsicament en zones rurals de manera que a finals del 2017 gairebé cinc mil municipis espanyols estaven sense cap sucursal i per exemple a Lleida hi ha 131 municipis en aquestes condicions amb uns 39.000 lleidatans que no tenen cap banc ni caixa al seu poble, però la liquidació d’oficines ja s’ha traslladat a zones urbanes, justificades en uns casos per les fusions o absorcions i en tots per la reducció de despeses i la digitalització. És comprensible que vagi canviant el negoci bancari i que ja no considerin prioritari captar passiu o buscar nous clients potenciant la proximitat, però estan oblidant el seu caràcter de servei públic, distanciant-se dels seus clients que comencen a acostumar-se a suportar cues a les poques oficines que continuen obertes i fins i tot als caixers. Amb aquest procés podran millorar encara més els seus comptes de resultats, però bona part dels ciutadans esperen alguna cosa més.