SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Una qüestió que habitualment és de tràmit, la designació dels senadors autonòmics o la seua possible substitució, s’ha convertit en una qüestió d’Estat i en paraules de Pedro Sánchez de veto a la convivència, quan la proposta era designar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, com a senador autonòmic perquè en la nova legislatura fos el president del Senat. Des de les files socialistes es presentava la designació d’Iceta com una aposta per la conversió del Senat en una cambra més federal i també com una picada d’ull a Catalunya perquè seria el primer català a presidir la cambra alta, malgrat que hi va haver una oferta anterior a Joan Rigol, que en aquella ocasió va rebutjar Jordi Pujol. La filtració de la notícia va indignar tant la dreta centralista, que va recordar les declaracions d’Iceta a favor d’un indult per als polítics presos o la seua opinió a favor d’una consulta si hi hagués una majoria de catalans que es pronunciessin a favor de la independència, com els independentistes catalans que criticaven Iceta el seu suport a l’article 155 i lamentaven que no se’ls hagués reclamat el seu vot per a la designació. Cal aquí una primera consideració sobre si és important o no que un català presideixi el Senat i mentre que socialistes i comuns ho valoren positivament, per a JxCat o ERC és una qüestió intranscendent per més que en algun cas hagin reclamat contrapartides com la visita als presos o futurs pactes puntuals. La segona consideració seria recordar el mecanisme de designació de senadors autonòmics que fins ara no havia plantejat cap problema: cada partit designava els que li corresponien i s’aprovava al marge de possibles discrepàncies sobre les persones elegides. Ara als socialistes els correspon substituir José Montilla i havien designat Miquel Iceta, però tret de canvis d’última hora els vots de JxCat, ERC i CUP bloquejaran la seua elecció per primera vegada i els primers es queixen de falta de cortesia parlamentària i fins i tot amenacen de recórrer aquest veto al Tribunal Constitucional, que segons la seua opinió trenca qualsevol forma de diàleg. És evident que no estem en temps de cortesies amb polítics jutjats al Suprem i que els socialistes han pecat d’ingenus a l’avançar una elecció sense tenir garantits els vots, però també ho és que Iceta podria fer una gran tasca al Senat a favor del diàleg.

tracking