El judici de l'art

La bretxa oberta el 1995 amb la segregació d’un centenar de parròquies aragoneses de la diòcesi de Lleida continua aprofundint-se amb l’insòlit judici celebrat ahir a Barbastre en el qual un bisbe, el de la diòcesi de Barbastre-Montsó, en demanda per la via civil un altre, el de Lleida, per reclamar l’entrega de 111 obres d’art procedents d’aquestes parròquies i que estan al Museu de Lleida, el consorci del qual també ha estat demandat. Que un bisbe en demandi un altre després de més de vint anys de litigis, de resolucions vaticanes i de recursos en diverses instàncies, és tot un fracàs de qui va provocar el conflicte i després ha estat incapaç de resoldre'l, provocant enverinament, l’enrariment de les relacions entre les dos comunitats i una politització del conflicte que van dinamitar i van frustrar, per intransigència de les dos parts en moments puntuals, els acords que molt laboriosament s’havien assolit. No hi ha hagut diàleg i la decisió del jutjat de Barbastre, sigui quina sigui, tampoc resoldrà el conflicte perquè s’ha arribat a tal situació que una de les dos parts se sentirà ofesa per la decisió sobre un patrimoni pel qual fins a la segregació pocs s’havien interessat. I els qui ho van fer, rescatant-lo de l’oblit o la rapinya, comprant-lo a les parròquies, restaurant-lo i conservant-lo, amb el bisbe Messeguer al capdavant, són presentats ara com a espoliadors de les obres quan si ho estem discutint és precisament per la seua tasca. En aquest sentit, el bisbat de Lleida va aportar documentació sobre la compra o permuta de 83 de les 111 obres en litigi que ni va ser atesa, ni valorada per les autoritats eclesiàstiques que les van rebre i en tots els casos parlem d’un patrimoni que es va traslladar des de les parròquies a la instància superior a què pertanyien, el seu bisbat, on podien ser conservades amb més seguretat i en millors condicions. I com a rerefons de la qüestió queda el dubte sobre qui ostenta la legítima propietat de l’art: els veïns de les parròquies en qüestió, el bisbat tradicional que les va comprar, va restaurar i va conservar, o una diòcesi de nova creació, Barbastre-Montsó, que no tenia vinculació amb els fidels i les parròquies. I a més en el cas de Lleida la titularitat l’ostenta un consorci públic i no un bisbe. En el que sí que té raó el titular de Lleida és que s’obre una nova via i també serà llarga.