Més tolerància i més diàleg

Si volem que el Congrés representi la pluralitat d’opinions que hi ha a la societat espanyola, els diputats de la dreta hauran d’acostumar-se que hi hagi independentistes bascos o catalans als escons i que treballin en defensa de les seues idees, de la mateixa forma que hem d’acceptar que hi hagi diputats d’extrema dreta, perquè a la societat espanyola hi ha independentistes i ultres dels dos signes i ha de ser normal que s’asseguin i parlin al Congrés, perquè han estat votats pels ciutadans i representen un sector de la ciutadania. Una cosa tan elemental, i tan consubstancial a la democràcia, no va ser entesa ahir per un sector de la Cambra que va esbroncar les fórmules d’acatament a la Constitució dels diputats independentistes, que es van remetre a la llibertat dels presos o al mandat de l’1-O.

Estaven en el seu dret de fer-ho perquè traslladaven a la Cambra el sentir dels seus votants, perquè ja s’han utilitzat en altres legislatures afegits a la fórmula de l’imperatiu legal i perquè el mateix Tribunal Constitucional va sentenciar que les expressions afegides no afecten l’acte fonamental d’acatament de la Constitució, que no sumen ni resten res i que són actes de discrepància legítima que una democràcia com l’espanyola està obligada a permetre i respectar. És un mal inici que el grup de la dreta reaccionés amb picaments de peus i esbroncades als acataments dels diputats de JxCat i ERC; augura una legislatura tempestuosa i revela escassa tolerància i una visió uniformista de l’Estat que no entén que hi hagi diputats que representen ciutadans que volen canviar el marc legal i tenen tant dret a expressar-se a l’hemicicle com la resta.

Dins de la llei i respectant les normes, sabent al que s’exposen en cas d’incompliment o possible delicte i assumint les conseqüències com ja ha passat. Amb actituds tan intolerants com aquesta no se solucionarà el problema català sinó que encara es radicalitzaran més les postures i hauria de ser un punt de partida que totes les sensibilitats amb presència als carrers es trobin a l’hemicicle i que realment el Congrés sigui la Cambra que ens representa a tots i en què es puguin abordar amb franquesa i normalitat els problemes que té el país. Com li va dir Oriol Junqueras al president Sánchez, “hem de parlar”, i el millor escenari és el Congrés. Però sense picar de peus.