Fi de campanya

Amb el debat de SEGRE entre els alcaldables a la Paeria es posa punt final a la campanya de les municipals, la segona contesa electoral en un mes en què ja s’ha notat cert cansament generalitzat i menys agressivitat que en altres municipals. És bo que els debats siguin educats, que cada grup llanci les seues propostes i fins i tot que hi hagi consensos, perquè els politòlegs afirmen que no fan guanyar eleccions, però sí que poden fer-los perdre amb una intervenció poc preparada o falta de respostes davant de l’adversari. En tota la campanya, i també en el debat de SEGRE, sí que ha quedat de manifest que al marge dels temes locals, que generen consensos variats, sí que hi ha una polarització al voltant del procés que serà decisiva de cara a futurs pactes, si com és previsible ningú aconsegueix la majoria absoluta. Així JxCat, ERC, la CUP i el Comú són rotunds a l’assegurar que no arribaran a cap pacte amb els que van donar suport al 155 i aposten pel canvi a l’alcaldia, mentre que en el bloc constitucionalista, el PSC aspira a l’hegemonia i Ciutadans i PP són menys explícits tot i que en el primer cas sí que deixen clar que tampoc pactaran amb separatistes. Amb aquest punt de partida, les eleccions a la ciutat es presenten molt obertes perquè la designació d’alcalde pot dependre de molt pocs vots com va passar fa quatre anys al quedar fora del consistori Iniciativa per unes dècimes, que li van impedir assolir la barrera del 5 per cent dels vots. En funció de la participació que es registri diumenge, aquest límit fixat per la llei per aconseguir representació municipal pot ser decisiu per als grups minoritaris perquè fa quatre anys amb un 54 per cent de participació van ser necessaris més de 2.500 vots i d’acord amb les enquestes hi pot haver fins a quatre grups que estiguin entorn d’aquests sufragis amb la consegüent translació en regidors. També s’haurà de veure la incidència que té en la participació la coincidència amb unes eleccions europees, que tradicionalment desperten menys interès i també menys participació, però que en aquesta ocasió enfronten com a capçaleres de llista Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o l’exministre Josep Borrell. Estarà en joc no només la representació espanyola a Europa, sinó també l’orientació de l’Europarlament i sobretot l’hegemonia en l’independentisme català. Sobren motius per anar a les urnes.