El poble té una altra vegada la paraula

Un total de 299.223 lleidatans estan cridats avui a les urnes per elegir els alcaldes i regidors dels 231 ajuntaments de les comarques de Ponent. De totes les eleccions en què tenim dret a votar, les municipals són sens dubte les més pròximes al ciutadà i en les quals es prioritza més les persones que les ideologies. Els serveis de proximitat, carrers, equipaments, l’urbanisme, els residus i per descomptat la primera atenció als col·lectius vulnerables són la primera baula de l’administració i la més sensible, o així hauria de ser, al nostre benestar quotidià. A Lleida, amb una gran majoria de municipis de menys de 5.000 habitants, la relació entre veïns i representants públics es fa encara més estreta, la qual cosa confereix més proximitat en les relacions. No oblidem tampoc que dels resultats de cada consistori depèn també la configuració dels consells comarcals i de la Diputació, dos òrgans fonamentals per a l’organització de l’administració i les obres o projectes que s’han d’executar. Els primers no tenen fons propis i es nodreixen exclusivament de la Generalitat, però la seua prestació de serveis és indispensable en àmbits que s’han convertit en bàsics per al confort col·lectiu. Transport comarcal, camins, plans per a joves, ajuts socials, menjadors escolars i una infinitat de serveis que s’han atansat al ciutadà i que sens dubte milloren la qualitat de vida. La Corporació provincial és el gran banc dels pobles, el gran ajuntament d’ajuntaments, com la va batejar Ramon Vilalta ja fa molts anys, i del seu repartiment financer en depenen la majoria d’obres locals. Aran també està cridada a escollir el Conselh Generau i per tant les directrius marc del petit país occità, que conviu i comparteix amb Catalunya desitjos de més autogovern i finançament. Finalment, 314.261 ciutadans de Lleida estan també convidats a votar a les eleccions de la UE i els seus 59 europarlamentaris, en circumscripció única estatal. Europa viu moments de tensió amb el Brexit britànic, l’augment dels populismes i la crisi humanitària del Mediterrani, encara que a Catalunya l’interès prioritari en aquesta ocasió se centri en la pugna entre independentistes i constitucionalistes. Vostès tenen avui de nou la paraula per revalidar l’expressió màxima en democràcia: les urnes.